FRANCESC GOST. Caimari.

Joana Gual Ramon (Inca, 1983) inicià els estudis musicals per influència del seu pare -també pianista- als 6 anys. Després d'estudiar a Barcelona, als 19 anys es va traslladar a Hannover, on ha cursat la carrera d'instrumentalista de grau superior de violoncel. Des de fa uns mesos resideix de bell nou a Caimari, des d'on es reafirma en la seva voluntat de viure de i per a la música aquí, a la seva terra.

-Per un músic jove i preparat és un suïcidi artístic tornar a Mallorca?

-Aquesta és la gran pregunta que tots ens feim, però el cert és que jo he apostat per tornar a Mallorca i per intentar viure aquí d'allò que més m'agrada. De moment, amb un grup de músics hem posat en marxa una orquestra de cambra -AlmaStrings-, amb la qual hem donat una sèrie de concerts al llarg dels darrers mesos, després de presentar-nos a Costa Nord. Els resultats d'aquest «stage» han estat molt satisfactoris, però ara queda el més difícil, que és dotar l'orquestra de l'estabilitat que tots voldríem. Som conscient que estic corrent un risc apostant per viure de la música a Mallorca, però som optimista en aquest sentit.

-Molta gent no entén fer tant d'esforç sense garanties...

-Probablemet és així, però personalment crec que si ara començàs tornaria a fer el mateix, és a dir, estudiar música a diferents indrets i tenir així accés a un món molt interessant, amb professionals d'alt nivell que m'han ensenyat molt, i a més he conegut altres cultures, llengües, costums i maneres d'entendre l'art i la música. Crec que ha valgut la pena l'esforç que s'ha fet.

-La música clàssica sobreviu amb dificultats en el panorama artístic actual?

-A vegades pens que, més que sobreviure amb dificultats, aquesta música està quasi en perill d'extinció a la nostra terra. Basta veure que a un concert de rock hi va tothom, en canvi l'oferta de música clàssica és encara molt limitada, seria necessari potenciar-la molt més. De fet, pens que a la nostra comunitat hi ha molt per fer, perquè bàsicament falta de tot en aquest camp: més concerts, més projectes, més formació....

-Quantes vegades us han titllat d'elitista?

-Mai. Jo sempre he viscut la música amb naturalitat, des de la meva pròpia família sempre m'han estimulat perquè anàs per aquest camí si m'agradava i mai no he contemplat la música clàssica com una activitat característica d'una elit.

-Què li falta a aquesta comunitat per oferir una sortida als seus músics, sense necessitat d'haver de sortir de les Illes?

-Com he dit abans, hi ha molt de marge per fer coses, des de potenciar les ajudes als professorat fins a donar suport a projectes innovadors i a noves idees en temes musicals i culturals en general. A Alemanya, per exemple, la formació musical forma part de l'educació que reben els alumnes, cosa que per exemple no passa aquí, i això es nota en l'actitud de la gent en relació a la música. Potser aquí hi hauria d'haver més interès per part de la societat en general, i més educació musical a les escoles, si realment volem que la música clàssica tingui el pes que mereix. De moment, per desgràcia, hi ha molts de músics, però també poques sortides per nosaltres.

-Això també és aplicable a les administracions públiques?

-A vegades pareix que els governants no tenen molt clar que valgui la pena invertir en un sector que no se sap quins resultats tindrà, a diferència del que passa, per exemple, en temes com l'esport, que gaudeix de molt de suport públic. Seria important que s'implicassin més.

-Com preveu el seu futur a Mallorca?

-Sempre som optimista, però també som conscient que s'haurà de treballar molt perquè aquest optimisme, aquesta il·lusió, no decaigui.