Jaume Orell Canals presideix, des de fa un any i mig, la Cooperativa Agrícola de Sóller Sant Bartomeu, una entitat amb més de cent anys d'història -es fundà el 1898- i que dóna cobertura als pagesos de la Vall i del conjunt de la Serra. Una entitat en adaptació permanent als reptes nous als quals, dia rere dia, ha de fer front un sector primari illenc que viu moments complicats.

- Quines funcions desenvolupa la vostra cooperativa en una economia oberta com la nostra?

- Jo diria que les mateixes que impulsaren la seva fundació, fa més d'un segle, en unes altres circumstàncies socials i econòmiques, és a dir, ajudar el pagès a comercialitzar els seus productes -bàsicament les taronges, de qualitat reconeguda en l'àmbit mundial-, proporcionar-li l'accés a pinsos i adobs a bon preu i, sobretot, dur a terme la moltura d'oli a les nostres tafones, un servei que posam a l'abast de tots els pagesos que comercialitzen el seu producte amb la denominació d'origen Oli de Mallorca. Aquest és un requisit imprescindible per a nosaltres, ja que tot l'oli que produïm respon als criteris de qualitat i control que fixa aquesta marca.

- El pagès ha perdut avui el seu protagonisme tradicional?

- La cooperativa -i, per tant, els pagesos que la integren- manté una important consciència col·lectiva i social, referida a la necessitat de mantenir el paisatge tradicional de la Serra i conservar els seus cultius. Ha de quedar clar que la cooperativa no és un negoci, sinó un servei al pagès, a la societat i al turisme. Un pagès que, encara que és plenamentconscient que el sector turístic té un deute històric amb ell -que és qui conserva en bon estat el patrimoni natural, base del nostre atractiu turístic- així i tot encara té il·lusió per conservar els conreus, i si no hi guanya, almanco espera perdre-hi menys que fins ara. Per tant, pens que el compromís del pagès amb la terra és el mateix de sempre, i des de la cooperativa intentam donar-li suport i facilitar-li les coses al màxim.

- Podria sobreviure el sector agrícola illenc sense subvencions públiques?

-Les ajudes públiques sempre són necessàries, però a nosaltres el que més ens interessa és posar en marxa projectes innovadors, relacionats amb una distribució millor dels productes i amb la seva qualitat, i en aquest punt he de dir que hem trobat un suport important del Govern. Les ajudes directes i puntuals tenen la seva importància, però l'endemà ja no li serveixen, al pagès. En canvi, el que necessitam són idees noves, fórmules noves per fer rendible el producte i sempre amb una perspectiva de futur.

-Els nostres joves ja han donat, definitivament, l'esquena a l'agricultura?

-És un fet que els horts dels pares ja no interessen els fills, que o bé fan carreres universitàries, o bé es dediquen professionalment a l'hostaleria o a la construcció. En el cas dels horts de la Vall, per exemple, les tasques agrícoles s'han de fer marjada per marjada, i a la majoria dels joves no els atreu una activitat tan feixuga i que, a més, no deixa beneficis. Des de la cooperativa intentam ajudar la gent jove que vol conservar els conreus, però realment és molt difícil que això passi.

-Hi ha inquietud en el sector agrari, i a més es parla de la possibilitat de construir habitatges socials en sòl rústic....

-Aquesta darrera possibilitat ens preocupa molt. Seria nefast per als pagesos que, tenint un terreny rústic, haurien d'acceptar que aquest es requalificàs per un preu ridícul. Seria una gran contradicció: el pagès no ha tingut part del benefici de l'especulació urbanística, fa feina per conservar l'entorn natural i ara veu com per atendre altres necessitats el perjudicat és ell. Volem pensar que només es un estudi i que no s'aprovarà una mesura com aquesta.