FRANCESC GOST. Felanitx.
Pere Xamena i Fiol (Felanitx, 1918), prevere i historiador, autor de diverses obres sobre història de Mallorca i sobre l'Església mallorquina, conserva una prodigiosa memòria i una sorprenent vitalitat. Home de gran erudició -ha cultivat les humanitats, la filosofia i la teologia-, sens dubte és l'estudi dels fets històrics i el seu context el que desperta l'entusiasme d'un analista extraordinàriament lúcid.
- L'estudi de la història ha perdut, avui, part del seu sentit, en un món global?
- Hi ha dues maneres d'entendre la història: la simple enumeració dels fets -facta bruta- i l'anàlisi de les causes i conseqüències dels fets històrics. Aquesta segona, la que estableix vincles entre els fets, estudia el seu encadenament i avança cap a la seva interpretació, continua plenament vigent avui. Per una altra part, mai no s'havien publicat tants de llibres de temàtica històrica -de manera especial sobre temes concrets de la realitat-, però en canvi són escassos els textos que analitzen la història des d'una perspectiva general.
- Aquest diagnòstic és aplicable només a Mallorca?
- Jo parl de Mallorca perquè és el que conec i és la realitat que he estudiat més a fons. I en aquest sentit pens que s'han publicat moltes obres de caràcter històric sobre aspectes puntuals de la nostra illa i també resums esquemàtics de la seva història, però no totes aquestes obres són sistemàtiques, ni analitzen en profunditat les circumstàncies històriques. De fet, pens que encara hi hauria lloc per publicar una àmplia i completa història de Mallorca.
- Què pot aportar, avui, l'historiador a la societat?
- Actualment l'estudi de la història és més complex, ja que s'hi han incorporat temes que abans no formaven part d'aquesta disciplina, com és el cas de l'economia. També és freqüent que alguns historiadors actuals analitzin el passat a partir d'una visió de present, i això pens que és una gran equivocació. L'historiador ha de saber posar-se dins la pell de l'època que analitza, igual que passa amb l'estudi de la Bíblia, en què no es pot perdre de vista el context. L'historiador ha d'interpretar els fets i el seu perquè, però sempre a partir de les circumstàncies que els enrevolten.
- La història recent de Mallorca és la crònica d'una pèrdua d'indentitat?
- No, jo crec que avui hi ha molta consciència de la identitat mallorquina; coneixem més coses que mai sobre la nostra llengua, costums, símbols i institucions. Abans això no hi era, el mallorquí no es plantejava la seva diferenciació, excepte la que s'establia amb un foraster. I aquest fet es registra, precisament, en un moment en què la globalització ha permès una revitalització global del nacionalisme. El paper de l'historiador també és contribuir a interpretar per què s'ha produït aquest renaixement de les tesis nacionalistes.
-Estam vivint un moment de clar revisionisme històric?
- El revisionisme actual s'aplica no tant als fets històrics com a la seva interpretació. Sempre he pensat que com més s'aixeca la mirada de l'historiador, com més general i menys concreta és la visió de qui analitza els fets, més ens acostam a la realitat, lluny de condicionaments personals que poden interferir en la nostra tasca analítica. Al cap i a la fi, l'historiador ha d'aspirar al coneixement de les coses per les causes. Això -i res més- és, en la història, entès com una ciència.
- La història és una ciència que només interessa als historiadors?
- A la gent li interessa més el dia a dia que saber com i per què han passat les coses que han passat. Pèro una societat -i sobretot els seus dirigents- no pot deixar de conèixer el procés que ha duit els seus membres a ésser el que ara som.
