El president de l'Executiu balear, Francesc Antich, afirmà ahir que «és possible» posar en marxa polítiques per facilitar l'accés a l'habitatge dels ciutadans de les Illes sense que això impliqui la destrucció de més territori. De fet, assegurà que la «conjunció» d'aquests dos objectius serà una de les claus del seu Govern per aquesta legislatura.

Antich es pronuncià així ahir a Madrid durant la seva intervenció com a convidat al Fòrum de la Nova Economia, davant un públic integrat pel sector empresarial i per la classe política de la capital. El president balear insistí sobre aquesta qüestió en manifestar que «volem que la construcció deixi de ser a la nostra comunitat un sinònim de destrucció territorial per passar a ser un instrument més del projecte social que hem posat en marxa».

Sobre les seves solucions per propiciar la sortida al mercat de «milers d'habitatges» en règim de compra i lloguer, Antich apuntà als treballs per signar un gran pacte entre la iniciativa privada i les administracions públiques i les intencions de facilitar sòl als promotors a preu assequible, fomentar la rehabilitació i aprovar la llei de barris. «Redireccionar el sector de la construcció i donar-li treball», resumí.

Per l'altre costat el seu discurs a Madrid també tingué un important component dedicat al medi ambient. «El nostre és un doble compromís: amb la societat i amb el medi ambient», advertí el president. Així, confirmà que el seu Govern aprovarà la llei de mesures urgents en protecció del territori que prepara la Conselleria de Mobilitat i Ordenació del Territori, dirigida pel Bloc. Unió Mallorquina ha mostrat les seves discrepàncies sobre algunes de les actuacions a incloure en aquest projecte legislatiu, com ara desclassificar urbanitzables. Antich aprofità també per confirmar el seu compromís del seu Executiu amb el transport públic, la lluita contra el canvi climàtic i l'aprovació d'una «llei del paisatge vanguardista».

Tampoc desaprofità la seva presència a Madrid per explicar les problemàtiques que viu Balears a partir de l'increment d'un 30% de la seva població en els darrers set anys, amb el pes principal de la immigració, i els «problemes de finançament i un deute desconcertador, fruit en gran part d'una deficient gestió i d'una política basada en la improvisació».

No obstant això Antich va incidir que al seu Govern «no li falta coratge» ni «la complicitat i la col·laboració del Govern d'Espanya» per millorar el sistema de finançament estatal per a Balears, dotar a la Comunitat «d'un vertader règim Econòmic Especial per a la nostra insularitat», i augmentar les inversions directes de l'Estat a les Illes.

Així, volgué destacar que l'Executiu balear invertirà l'any que ve 709 euros per habitant respecte als 500 d'enguany pressupostats pel PP, un 26% més, i que mentre que abans les inversions anaven a la creació d'«infraestructures dures», ara es destinaran a les «silencioses», com l'educació, la salut, el transport públic o la investigació tecnològica.