Un 81 per cent de la població de les Balears pensa que tots els residents de les Illes haurien de saber català, segons un estudi sociolingüístic que féu públic la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat despús-ahir a Barcelona.

Una altra xifra que es desprèn d'aquest mateix estudi, és que fins a un 86'1 per cent dels ciutadans de les Balears es declaren partidaris que els nouvinguts, en el futur, aprenguin la llengua pròpia.

Aquests percentatges foren obtinguts gràcies a la realització de 7.257 enquestes fetes a ciutadans de les Illes Balears per via telefònica durant els anys 2003 i 2004. Tanmateix, les opinions expressades pels illencs s'inclouen dins un macroestudi que analitza quin és l'ús de la llengua en el conjunt dels territoris de parla catalana, i com són de sensibles els seus ciutadans a la qüestió lingüística.

Aquests índexs demostren que els balears són partidaris de fer del català una llengua d'inclusió social i que esdevengui una eina a l'hora d'integrar els nouvinguts, que durant els darrers anys han augmentat a les Illes.

El percentatge del 81 per cent de ciutadans que pensen que tots els residents de les Balears haurien de saber català, és el resultat de sumar aquelles persones que respongueren que «hi estaven totalment d'acord» i aquelles que contestaren que «hi estaven més aviat d'acord». Per contra, hi ha un 16'1 per cent de la societat que es mostra en desacord amb el fet que els residents hagin de saber la llengua pròpia de les Illes. Aquesta xifra és el resultat de la suma d'aquells ciutadans que respongueren que «hi estaven més aviat en desacord» i d'altres que respongueren que «hi estaven totalment en desacord».

A parer de Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat, «si el percentatge de població de les Balears que pensa que tothom hauria de conèixer el català és tan elevat, és perquè s'han creat espais d'opinió favorables perquè la llengua pròpia sigui normalitazada en tots els àmbits».Segons Margalida Tous, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes, «el català ha d'esdevenir la llengua vehicular en tots els àmbits». «Durant els darrers anys s'ha constatat que la societat de les Balears és de cada cop més multilingüe. El que ha de permetre vertebrar socialment totes aquestes comunitats lingüístiques ha de ser el català», afirmà Tous.

Durant el proper mes de novembre és previst que Bernat Joan s'entrevisti amb Margalida Tous a Palma, per tal de perfilar algun tipus d'acció conjunta amb la finalitat de prestigiar socialment l'ús del català als dos territoris. Segons la responsable de Política Lingüística de les Balears, «l'estudi que es presentà a Barcelona suposa un document de primer ordre perquè les institucions treballin a favor de la llengua pròpia». D'altra banda, d'aquí a uns dies es debatran al Parlament els pressupostos de la comunitat per a l'any 2008. Diferents col·lectius sensibles a la llengua denunciaren durant la passada legislatura la disminució progressiva de la partida pressupostària que s'atorgava a l'àrea de Política Lingüística.