Cada ratpenat ha de saber trobar el seu forat

Fins a denou espècies de ratapinyades hi ha a Balears, animal simbòlic d'arreu de tota la catalanística

TW
0

La dita popular catalana «cada ratpenat ha de saber trobar el seu forat» pot tenir diverses interpretacions. Deixant de banda les connotacions eròtiques, una altra interpretació possible és que cada ésser humà, durant la seva trajectòria vital, ha d'assolir les seves fites personals, ja siguin en l'àmbit professional com en el sentimental o l'emocional, de manera autònoma i autosuficient. El que molts desconeixen, però, és que aquesta metàfora té una base científica en el comportament d'aquests animals, que són d'hàbits nocturns.

Segons explica David García (Tenerife, 1976), els quiròpters "o ratapinyades, que és així com el poble els anomena" es divideixen en dos grups: els que hebiten dins coves o abrics naturals, i els que habiten a l'exterior. Els animals del primer grup passen les hores del dia a recer de la llum, ficats dins els enfonys naturals que els proporciona la roca. També pertanyen a aquesta classificació els muricecs "així és com s'anomena aquests animals a la Franja d'Aragó" que habiten dins torres d'aguait, molins o cases abandonades.

El segon grup cerca aixopluc a les encletxes de les soques dels arbres. «Per això és important "avisa García" que es conservin els boscs d'arbres antics, ja que són els únics que els poden proporcionar fissures als seus troncs».

Un altre dels perills que amencen les ratapinyades, segons aquest estudiós, són les obres de restauració fetes en elements patrimonials com són les torres d'aguait que hi ha a tota la costa de Balears. «Les institucions no tenen en compte aquests animals. La ratapinyada més grossa que viu a Mallorca només fa entre set i vuit centímetres. Moltes vegades es duen a terme obres de restauració de molins o torres durant els mesos d'hivern, temps en què els quiròpters hivernen, i es retoquen les parets. D'aquesta manera, els animals moren enterrats sense que ningú no se'n temi», explica García.

Fa uns mesos que l'equip d'investigació en què treballa David García descobrí a s'Albufera d'Alcúdia una espècie de rata-pinyada que fins ara no havia estat vista mai a les Balears. Es tracta d'un exemplar de Pipistrellus natusii, que capturaren amb l'ajut de xarxes. «Amb aquest descobriment, sabem que són denou les espècies de rata-pinyades que habiten a les Balears. Es tracta d'una espècie molt petita, de només cinc centímetres, que ha estat observada en molt poques ocasions arreu de la Península», assegura García. De moment, aquest animal no té nom popular. I és que el poble només batia allò que coneix. Els seus hàbits nocturns ho dificulten. De totes les espècies que hi ha a les Illes, només un parell tenen nom comú, com és la rata-pinyada orelluda i la rata-pinyada de peus grossos.