L'ample superàvit dels comptes de l'Estat, que se situa entorn de l'1'4% en relació al Producte Interior Brut (PIB), s'explica en part pels problemes de dèficit que pateixen determinades comunitats autònomes, com Balears, derivats d'un mal finançament.Fer servir el superàvit de l'Estat per pal·liar aquesta situació és una de les peticions recollides en el document de treball per a un nou model de finançament estatal que el conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera, presentarà la setmana que ve al ministre d'Economia, Pedro Solbes. El text pretén «redefinir el concepte de solidaritat», «no qüestionar-lo», d'una manera «més objectiva i transparent».

La seva consideració es debatrà en el Consell dePolítica Fiscal i Financera juntament amb les propostes presentades per Andalusia i per Catalunya, encara que Manera explicà ahir després de la reunió del Consell de Govern que la qüestió no s'abordarà fins passades les eleccions generals.«El ministre pot fer servir el superàvit de la manera que cregui: o bé preservar-lo per a la Seguretat Social, una via sensata, però també per injectar més recursos quan es treballi el model de finançament», defensà el conseller.

El document que presentarà Manera proposa que la població sigui la «peça clau» i el «valor central de referència» del nou model i que aquest factor s'ajusti de manera «dinàmica» "l'actual computa ara la població de les Illes a l'any 1999 (700.000 habitants)" i tingui en compta la població flotant, un «element crucial».Encara que el conseller admeté la dificultat de «concretar xifres i números», Balears sortiria beneficiada per ser la comunitat que ha experimentat un major augment de població durant els darrers anys i una de les pitjors tractades a dia d'avui a través de l'actual finançament.Manera admeté que el seu model perjudicaria unes altres comunitats, per la qual cosa també recull la necessitat d'establir un «període de transició» perquè l'Estat pugui «anivellar la pèrdua d'algunes comunitats».