Antoni Pérez Ramos valora positivament el seu pas pel tribunal eclesiàstic. Pensa que ha actuat amb consciència i humanitat.
"Què vos han aportat tants d'anys de ser el vicari judicial de les Balears?
"L'experiència com a jutge d'aquest tribunal eclesiàstic, que bàsicament du temes matrimonials, m'ha fet més humà al llarg d'aquests anys. Quan en faig un repàs, trob que molt poques vegades he dictat sentències en contra de la nul·litat matrimonial. Crec que això demostra una actitud comprensiva, la majoria de les vegades. Veus uns drames molts grans, uns sofriments forts i això et fa més comprensiu. A mi m'agradava fonamentar molt bé les sentències i fins i tot en algun cas en què he rebutjat la nu·litat alguna persona afectada ha trobat que havia tingut una actitud comprensiva i analitzat l'assumpte amb interès.

"Aquest tribunal just du causes matrimonials? 
"Bàsicament sí, separacions i anul·lacions, molt poques vegades intervé en altres causes o litigis per qüestió de drets que puguin presentar, per exemple, capellans. La nostra especialitat és el dret matrimonial i pens que d'això sí que en sabem.

"Quina és la causa més corrent de les anul·lacions matrimomials? 
"La més comuna és la manca de consentiment, el fet de no ser conscient del que significa el matrimoni, del compromís que s'adquireix. El matrimoni no és un acte purament social. Suposa moltes més coses i el que trobam, a vegades, és aquesta manca d'informació. No hi ha un consentiment informat.

"La llei del divorci de 1980 vos va llevar feina. Com va esser acceptada per l'Església?
"La llei del divorci va fer baixar els casos d'anul·lacions matrimonials i va ser mal acceptada per l'Església espanyola. No obstant això, el Govern, en els acords amb la Santa Seu de 1979, decidí que les nul·litats tinguessin efectes civils, cosa que es va mantenir amb la llei del divorci de 1980 i encara està vigent.

"També fou mal acceptada pel cardenal Tarancón, que tenia fama de progressista? 
"Tarancón, que era el president de la Conferència Episcopal, acabà adoptant una posició d'acceptar la llei.

"Vós començàreu a exercir de canonista a finals dels anys cinquanta, com ha anat evolucionant l'Església?
"L'Església de finals dels anys cinquanta necessitava una renovació. I el papa Joan XXIII va tenir una gran inspiració que va ser convocar el Concili Vaticà II. No s'havia fet cap concili des de Westfàlia. Aquí l'Església va tenir el seu quart d'hora de bogeria positiva. I va representar una gran renovació. Abans d'elegir l'actual papa, Benet XVI, el cardenal de Milà, Martini, va fer una reflexió sobre si seria convenient convocar un altre concili per una posada al dia del pensament eclesiàstic.

"Martini no va sortir papa.
"Hauria pogut ser papa, però ell mateix va dir que era massa gran. Tanmateix, Benet XVI té quasi vuitanta anys. Pens que en l'elecció d'aquest papa va pesar molt la cúria romana. L'anterior papa, Joan Pau II, es va dedicar a fer una gran tasca d'evangelització, amb molts de viatges, i pens que tal vegada va deixar fer massa al govern de l'Església, a la cúria, que no és en si l'Església.

"Benet XVI sembla que té posades moltes esperances en l'Església europea i sud-americana.
"Està clar que a Sud-amèrica, especialment al Brasil, hi ha una gran presència de l'Església catòlica. La situació no és tan bona a tot Amèrica, on hi ha sectes animistes. I, efectivament, a Europa és on pensa el papa actual que s'ha d'ancorar el catolicisme, on ha de tenir un dels seus punts forts. De fet va agafar el nom de Benet en memòria de Benet XV, a qui va tocar viure moments terribles a Europa, amb la guerra de 1914-1918. Benet XVI té una preocupació per mantenir el catolocisme a Europa.

"Què pensau de Benet XVI? 
"Està clar que és un gran teòleg i m'agrada especialment quan improvisa les seves argumentacions. El seu llibre sobre Jesús és d'una gran profundidat, però a la vegada molt intel·ligible.

"Heu conegut Benet XVI? 
"Jo vaig estudiar a Roma, i no a Alemanya, per tant no he conegut Benet XVI, però conec el seu pensament.

"Com passà d'estar amb els teòlegs renovadors i conciliars a actituds més conservadores?
"Possiblement, va pensar que el Concili Vaticà II obria massa les portes de la renovació. També va ser el responsable del tribunal per a la doctrina de la fe i això el va enfrontar amb alguns teòlegs que eren fins i tot amics seus. Però està clar que si et fan president del que era el Sant Ofici, has de fer el teu paper.

"Està molpreocupat, el papa, pel relativisme moral? 
"Hi ha un relativisme i també un materialisme però, malgrat això, no pens que les coses estiguin en situació de catàstrofe.

"La raó i la fe són contradictòries? 
"No, al contrari, es complementen. Els clàssics afirmaven que la intel·ligència cerca la fe. I la fe cerca l'enteniment. El mateix que ens ha donat la fe ens ha donat la intel·ligència. Això no vol dir que no hi hagi dubtes. Si es llegeixen alguns místics com Teresa de Jesús, arribam a la conclusió que tenia dubtes. Si no hi hagués la possibilitat del dubte, la fe ja no seria fe. La fe és un fiar-te d'un altre i és a l'altra vida on veurem cara a cara les coses. El que importa, a la fi, és el missatge evangèlic.