Un dia després de la catàstrofe a Can Valero no es parla d'una
altra cosa que del pànic i les destrosses que patiren dijous
'horabaixa. I no és per menys, passar per Can Valero és com passar
per un camp de batalla. Segons els treballadors de la zona durant
uns minuts visqueren una escena pròpia d'una guerra. Així ho
explicà ahir el cambrer del bar Chiringuito: «entre les cinc i les
sis ens quedarem a les fosques, tot començà a esclatar, sentirem
com una mena de bombes, l'una darrera l'altra, les portes, els
sostres i les finestres volaven d'un costat a l'altre del carrer i
molta gent es féu sang i ferides». El cambrer no expressà res més
que sensacions de por i pànic: «quan ja no quedaven finestres ni
portes, el cap de fibló s'endinsà a les naus i ho espenyà tot per
dedins, però nosaltres ja estàvem ben refugiats».
A més, en Miguel, client del Chringuito, explica que, igual que
en la guerra, «hores després aparegué gent amb carros recollint
alumini per vendre». En Miguel treballa en un taller que hi ha a la
vora del bar, a prop de la seu del banc Sabadell que, malgrat la
seguretat que se li pressuposa a un edifici ple de doblers, quedà
totalment destrossat. «Quin banc? si ja no hi ha banc!», exclamà en
to irònic l'empleada d'una gasolinera. I no exagerava: dempeus
només queda el caixer i un quadre de colors, no hi ha ni sostre, ni
portes, ni parets, i tot l'interior ha quedat fet miques». En
veure-ho, el conductor d'un camió «s'aturà, baixà i arreplegà tots
els doblers escampats per la vorera», assegura en Miguel. A Can
Valero, són molts els que denuncien la manca d'informació, que no
hi havia prou policia ni bombers i que «els polítics ja ho sabien i
no avisaren».
Ahir, el president Francesc Antich, passejà per la zona,
acompanyat de la batlessa, Aina Calvo, i d'altres autoritats, com
la portaveu i consellera de Treball, Margarita Nájera, la
consellera d'Interior, Àngels Leciñena, i la consellera de Comerç,
Indústria i Energia, Francisca Vives.Antich reparà cas per cas,
parlant amb els afectats perquè li expliquessin allò que havien
viscut, els desperfectes més grans i, si era el cas, les possibles
víctimes ferides per culpa del trebolí.
Veient el paisatge que ofereix el polígon de Can Valero és lògic
que una de les principals promeses d'Antich sigui intentar que el
Govern central el declari «zona catastròfica». Al polígon, la
majoria dels empleats fan jornades intensives cada dia. Una
fortuna, si tenim present que la ventada passà a l'horabaixa, quan
ja no hi havia gaire persones treballant amb maquinària perillosa o
tancades a les naus que han quedat destruïdes.
De fet, ahir, bona part dels habituals de Can Valero romanien
dins els bars de la zona, ja que les seves empreses han quedat
totalment ensorrades. Segons Gonzalo, treballador d'un taller de
vaixells, una altra preocupació ara és el futur del seu lloc de
feina: «hem quedat sense màquines i sense naus, com ens pagarà el
nostre cap?». Ahir, al polígon, a banda dels que havien tingut la
sort de no quedar-se sense res, estava ple de policies regulant el
trànsit i obrers de la construcció que havien acudit d'urgència, no
per reconstruir res, sinó, i de moment, per escombrar i netejar
tota la ferralla i la runa acumulada.
Un d'aquests, Antonio, explica que ell arribava d'Esporles quan
es trobà amb aquest panorama de «caos espectacular». Antonio tardà
quatre hores en arribar a Palma, i assegura que el feren canviar de
camí cinc vegades, es trobà amb torres d'alta tensió travessades,
cotxes sense vidres amenaçats per làmines volant i conductors fora
del vehicle i tapats amb mantes. Una situació que, per ell, «es
podria haver evitat, però ningú no estava prou preparat».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.