Un dia després de la catàstrofe a Can Valero no es parla d'una altra cosa que del pànic i les destrosses que patiren dijous 'horabaixa. I no és per menys, passar per Can Valero és com passar per un camp de batalla. Segons els treballadors de la zona durant uns minuts visqueren una escena pròpia d'una guerra. Així ho explicà ahir el cambrer del bar Chiringuito: «entre les cinc i les sis ens quedarem a les fosques, tot començà a esclatar, sentirem com una mena de bombes, l'una darrera l'altra, les portes, els sostres i les finestres volaven d'un costat a l'altre del carrer i molta gent es féu sang i ferides». El cambrer no expressà res més que sensacions de por i pànic: «quan ja no quedaven finestres ni portes, el cap de fibló s'endinsà a les naus i ho espenyà tot per dedins, però nosaltres ja estàvem ben refugiats».

A més, en Miguel, client del Chringuito, explica que, igual que en la guerra, «hores després aparegué gent amb carros recollint alumini per vendre». En Miguel treballa en un taller que hi ha a la vora del bar, a prop de la seu del banc Sabadell que, malgrat la seguretat que se li pressuposa a un edifici ple de doblers, quedà totalment destrossat. «Quin banc? si ja no hi ha banc!», exclamà en to irònic l'empleada d'una gasolinera. I no exagerava: dempeus només queda el caixer i un quadre de colors, no hi ha ni sostre, ni portes, ni parets, i tot l'interior ha quedat fet miques». En veure-ho, el conductor d'un camió «s'aturà, baixà i arreplegà tots els doblers escampats per la vorera», assegura en Miguel. A Can Valero, són molts els que denuncien la manca d'informació, que no hi havia prou policia ni bombers i que «els polítics ja ho sabien i no avisaren».

Ahir, el president Francesc Antich, passejà per la zona, acompanyat de la batlessa, Aina Calvo, i d'altres autoritats, com la portaveu i consellera de Treball, Margarita Nájera, la consellera d'Interior, Àngels Leciñena, i la consellera de Comerç, Indústria i Energia, Francisca Vives.Antich reparà cas per cas, parlant amb els afectats perquè li expliquessin allò que havien viscut, els desperfectes més grans i, si era el cas, les possibles víctimes ferides per culpa del trebolí.

Veient el paisatge que ofereix el polígon de Can Valero és lògic que una de les principals promeses d'Antich sigui intentar que el Govern central el declari «zona catastròfica». Al polígon, la majoria dels empleats fan jornades intensives cada dia. Una fortuna, si tenim present que la ventada passà a l'horabaixa, quan ja no hi havia gaire persones treballant amb maquinària perillosa o tancades a les naus que han quedat destruïdes.

De fet, ahir, bona part dels habituals de Can Valero romanien dins els bars de la zona, ja que les seves empreses han quedat totalment ensorrades. Segons Gonzalo, treballador d'un taller de vaixells, una altra preocupació ara és el futur del seu lloc de feina: «hem quedat sense màquines i sense naus, com ens pagarà el nostre cap?». Ahir, al polígon, a banda dels que havien tingut la sort de no quedar-se sense res, estava ple de policies regulant el trànsit i obrers de la construcció que havien acudit d'urgència, no per reconstruir res, sinó, i de moment, per escombrar i netejar tota la ferralla i la runa acumulada.

Un d'aquests, Antonio, explica que ell arribava d'Esporles quan es trobà amb aquest panorama de «caos espectacular». Antonio tardà quatre hores en arribar a Palma, i assegura que el feren canviar de camí cinc vegades, es trobà amb torres d'alta tensió travessades, cotxes sense vidres amenaçats per làmines volant i conductors fora del vehicle i tapats amb mantes. Una situació que, per ell, «es podria haver evitat, però ningú no estava prou preparat».