El metge Mena visqué ahir una jornada intensa. Sanidad y sexualidad en los últimos 50 años del siglo XX , la seva obra que ell pensava que no transcendiria més enllà del poble de Sant Joan, resultà que despertà l'interès de tot Mallorca.

"El llibre que heu escrit no només parla de sexualitat i medicina.
"Així és. En aquest llibre hi cont les meves memòries de cinquanta anys de metge, en què n'he vistes de tot color. Fins i tot hi parl de política i dels cacics que no podien consentir que jo fos el metge.

"Què voleu dir, que vos varen posar traves per arribar a exercir?
"Als anys seixanta els feixistes governaven el poble de Sant Joan i no podien comportar que un al·lot de casa pobra, com era jo, arribàs a ser el metge titular del poble. Llavors, només eren els rics que podien fer de metges. Però no em foteren, no! Jo tenia un conegut que feia de secretari a l'Ajuntament i em va dir: «Arnau! No siguis tu que deixis la plaça, és ben teva. Els papers canten!» I així ho vaig fer. Saps què passa? Que a un poble petit hi ha moltes enveges, i l'enveja enverina les persones.

"La teoria del «furor uterino», és cent per cent fiable?
"No te vull dir un cent per cent, però s'hi fa a prop. En veure un dona amb els morros prims i els peus cap en dedins, no hi ha marge d'error. És nimfòmana. Jo no vull dir que això sigui una cosa totalment fiable. El que és cert, però, que una dona així hi està més predisposada. I aquest fenomen és una cosa universal. Fixa't tu que un pic a Laussana, a Suïssa, en vaig conèixer una que tenia totes aquestes característiques i, ja està clar que ho era, ben nimfòmana. Hi vaig fer una gran amistat, amb ella.

"També vàreu fer de metge a un convent de monges tancades.
"Sí, a Santa Catalina de Sena, al carrer de Sant Miquel de Palma, i a un altre convent de la Rambla. Aquesta feina va ser una gran sorpresa. Jo pensava trobar la mort amb pebres i, per contra, aquells convents tenien una alegria espiritual mai vista! De monja nímfomana, però, no n'he vista cap mai. Només en record una que tenia molt de dolor quan ovulava i la superiora sempre em cridava.

"I d'homes, amb prou feines en parlau, al llibre?
"La veritat és que parl més de dones. Ara, però, estic molt interessat a fer una teoria dels homosexuals. Els qui ho són també tenen unes determinades característiques. Per la Colònia de Sant Jordi, on jo i la meva dona vivim, n'hi ha molts. Ens dedicam a observar-los i sempre solem endevinar. He pensat que, com que a Sant Joan n'hi ha set o vuit que ho són, i ben declarats, els demanaré que em deixin inspeccionar-los per establir la teoria de la sodomia.

"I no ha caigut malament aquest llibre, als santjoaners?
"Pensa! A Sant Joan tothom està molt content de mi. Avui (ahir, pel lector) quan hi he arribat m'han fet molt de cas. Una dona m'ha sortit a camí i tot per donar-me l'enhorabona pel meu llibre. Com que fins ara cap metge, ni mallorquí ni de fora, havia gosat contar aquestes coses que són tan interessants...!