L'actual pressupost balear per a política lingüística és dels més pobres de l'Estat

L'anterior Govern del PP no féu cap campanya publicitària per prestigiar l'ús social del català

Antoni MateuPalma30/09/07 0:00

Les Illes Balears és una de les comunitats amb llengua pròpia que menys recursos ha destinat durant el 2007 a política lingüísta, amb la finalitat de prestigiar socialment l'ús del català i fer arribar aquesta llengua a tots els àmbits de la vida social. La partida pressupostària que el Govern aportà a la Direcció General de Política Lingüística per a enguany ascendí a 3.800.000 euros. Aquesta xifra està molt per sota de les quantitats que hi inverteixen altres comunitats, les llengües pròpies de les quals encara no estan amb igualtats de condicions amb l'espanyol. Aquest és el cas d'Euskadi, que aporta a l'àrea de política lingüística fins a 92.121.030 euros. Aquesta quantitat fa que el País Basc es trobi al capdavant del rànquing de l'Estat.

Catalunya destinà durant aquest any 27.941.000 euros pel que fa a la promoció del català. Aquesta quantitat fa que el Principat sigui la segona administració autonòmica que més doblers aportà a aquesta causa. Per sota d'aquestes dues comunitats, es troben el principat d'Astúries o Galícia. Cal remarcar que el pressupost que destina Astúries a la promoció de la seva llengua, l'astur o bable, arriba als 2.502.557 euros. La Direcció general de Política Lingüística d'aquesta Comunitat és de recent creació. Així i tot, la partida que el Govern hi destina no deixa de ser paradoxal. L'astur encara no gaudeix d'oficialitat i, per afegitó, la cadena de televisió autonòmica, que entrà en funcionament ara fa dos anys, emet quasi íntegrament en castellà. L'astur tan sols és la llengua d'un programa de cultura popular.

Les xifres que destinen les administracions municipals per a la difusió i promoció de les seves llengües també és diferent arreu de l'Estat. Mentre que l'Ajuntament de Santiago de Compostel·la dotà per al 2007 el departament de Política lingüística amb 198.000 euros, Palma tan sols n'hi aportà 24.000. S'ha de dir que la població d'aquesta ciutat gallega és de 92.365 habitants, mentre que la de Palma és de més de 400.000. El greuge comparatiu, per tant, és significant. S'ha de recordar, a més, que durant l'anterior legislatura en què a Balears governà el Partit Popular, no es dugué a terme cap campanya publicitària per dotar de prestigi social l'ús del català.

Tanmateix, hi ha llengües que es parlen al territori estatal que es troben en pitjors condicions que el català de les Balears. Aquest és el cas de l'amazic a Melilla. Aquesta llengua, que és molt més antiga que la presència espanyola al continent africà, no gaudeix d'oficialitat, ni de cap partida pressupostària.