Són cada vegada més els immigrants que toquen les portes dels centres d'acollida. Aquest és un dels col·lectius més vulnerables dels exclosos socials, una problemàtica existent i de la qual en parlen poc els polítics i la ciutadania, ja que la societat els ha reduït al no res i moltes vegades ni tan sols poden anar a votar el dia que que hi ha eleccions. Aquesta és almenys la percepció crítica que tenen alguns educadors socials, que s'esforcen cada dia per donar una oportunitat a aquestes persones. Segons les dades facilitades per l'Institut de Serveis Socials de Mallorca, durant els primers sis mesos d'enguany s'han atès un total de 852 persones amb risc d'exclusió social als centres de Ca l'Ardiaca, Sa Placeta, Casa de Família i a l'Ambulatori del Mar.

Durant els primers sis mesos d'enguany, aquests centres han atès un total de 2.072 usuaris, la qual cosa vol dir que un mateix usuari pot ser atès en diverses ocasions pels diferents centres.

Base de dades  

El cap de la secció d'Inserció Social i Immigració de l'Institut, Sebastià Cerdà, explica que no es pot determinar amb exactitud el nombre de persones amb risc d'exclusió social que hi ha a Mallorca. Només es disposa d'una base de dades sobre quantes han estat repartides als diferents centres. Es tracta d'un fenomen bàsicament urbà, però Cerdà concreta que «Mallorca es va desruralitzant i tot és més urbà; a Alcúdia també es pot veure gent sense sostre es durant l'estiu».

Al carrer  

«Un dia normal i corrent de mitjana hi pot haver dormint al carrer unes 100 persones, que no tenen on acudir i d'aquests, una seixantena dormen de manera permanent al carrer».

Cada un dels centres d'acollida es destina a un perfil determinat. Així, per exemple, Ca l'Ardiaca és un centre de baixa exigència, la qual cosa significa que acull persones que no volen dormir al carrer, però no poden dur a terme processos de rehabilitació. En canvi, la Casa de Família, que disposa de diferents serveis, reclama un esforç als seus usuaris. Per exemple, Casa de Família acull persones alcohòliques que participen en processos de desintoxicació.

Són molt més els homes que dormen al carrer que no dones. Cifre apunta que «un 25% són dones i es disposa d'un servei específic per als immigrants». «Les dones són un col·lectiu vulnerable, però en tenim menys, la qual cosa vol dir que tenen més recursos per afrontar certes situacions complicades; no perquè una dona quedi sense casa se'n va al carrer», explica. «Al carrer ens hem trobat casos de dones amb problemes de drogoaddicció i mentals», especifica. En el cas dels immigrants, la situació s'agreuja perquè tenen sous precaris i no tenen el suport familiar.