Més de dues-centes persones donaren ahir suport i coratge a Saïda al Teatre Sindical de Comissions Obreres, en un acte organitzat per l'OCB, per la presumpta agressió que patí per motius lingüístics al quarter de la Guàrdia Civil del carrer Manuel Azaña de Palma, el mes passat.«No he de menester condol, el que vull és suport!», digué la intèrpret d'àrab i berber, i tot l'auditori esclafí en mamballetes.Saïda contà, de primera mà, allò que li succeí quan intentà accedir a un quarter de la Guàrdia Civil, parlant en català. «A hores d'ara, ja em penet d'haver intentat posar un peu allà dins pensant que la cosa podia anar bé!», digué Saïda.A l'acte també hi intervingueren Antoni Mestre i Anastàsia Shelyakina.
Els dos joves contaren les suposades agressions lingüístiques que patiren fa anys.Jaume Mateu recordà a tots els assistents la no-equiparació entre català i castellà que conté la reforma de l'Estatut d'Autonomia, que pactaren PP i PSOE.«El fet que el nostre estatut no incorpori un article "com sí que ho fa el de Catalunya" que digui que el català és la llengua preferent al Govern, als mitjans de comunicació i en tants d'altres àmbits, fa que pateixi un greuge comparatiu amb el castellà», digué Mateu.El vicepresident de l'entitat, Tomeu Martí, es defensà «dels durs intents criminalitzadors per part de certs mitjans conservadors i sectors d'ultradreta que intenten desprestigiar la denúncia de Saïda». «Tanmateix, no fan res que no hagin fet abans: intentar tapar amb mentides el que és evident!», digué Martí.
Martí féu saber que l'OCB, arran del cas de Saïda, havia incorporat quatre principis. El primer, que «tots els que trien Mallorca per viure-hi són benvinguts i que la seva plena integració passa per l'aprenentatge del català». El segon, que «els agents dels cossos i forces de seguretat de l'Estat que treballen aquí amb actitud colonial no hi són ben arribats». El tercer, que «el nou Govern lideri ja el procés de recuperació lingüística i cultural i que si no és capaç de fer-ho, perquè no hi creu o no hi vol destinar esforços, que se'n vagin». I el quart, que «tota la ciutadania s'impliqui en la qüestió de la llengua i denunciï els casos d'agressions lingüístiques».
