A. MATEU. Palma.
La restauració de les cases de Raixa foren inaugurades ahir per la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, i la presidenta del Consell, Francina Armengol, cinc anys després que les dues institucions comprassin la finca. La ministra destacà la funció ambiental que d'aquí endavant tindrà la possessió, que esdevindrà la seu d'organismes vinculats a la investigació i a l'estudi, com són la Universitat de les Illes Balears, la Universitat Internacional Menéndez y Pelayo i l'Europark (entitat que aplega els parcs naturals d'arreu d'Europa). Tots aquests organismes es cuidaran de l'organització de seminaris i cursos sobre la preservació de la natura i l'estudi del medi ambient. Fonts del Ministeri asseguraren que en aquests moments estan gestionant la possible ubicació d'una delegació de la Unesco a Balears i que també tindria la seu a Raixa.
A l'acte també assistiren el president autonòmic, Francesc Antich, la presidenta del Parlament, Maria Antònia Munar, i la gerent de la Fundación Biodiversidad, entitat dependent del Ministeri que féu possible la compra de la finca. «Ara, tots ja som propietaris de Raixa», digué Armengol en el seu discurs d'inauguració, en el qual féu referència als dos artífexs que possibilitaren la compra, «l'exministre Jaume Matas i l'expresidenta Maria Antònia Munar». En el seu parlament, la presidenta del Consell parlà del vincle que uneix el poble mallorquí, com a col·lectivitat, amb Raixa. «Tots els mallorquins hem sentit a parlar, alguna vegada, de Raixa. Ja sigui pels seus orígens àrabs com per la influència que exercí en l'obra literària de LLorenç Villalonga», digué Armengol.
La ministra, per la seva part, féu saber que la primera vegada que tingué coneixement de l'existència de la possessió fou quan va veure la pel·lícula Bearn.
Les obres de restauració que ahir s'inauguraren han afectat 2.000 m2 de les cases de Raixa. La resta, 1.000 m2 més, estan pendents d'una altra fase de restauració. La clastra, les cases dels senyors i dels amos ja estan, però, rehabilitades. Aquestes obres han tingut un cost de 14 milions d'euros. A la segona fase de la intervenció es restauraran elements de caràcter més etnogràfic, com són la tafona, les païsses per als animals, els sestadors de les ovelles i també els jardins exteriors, que inclouen la cèlebre escalonada i l'immens estanc.
Segons explicà l'arquitecte de les obres, Lluís Alemany, «tots els materials emprats en la restauració són mallorquins, tant les bigues com el portam i les rajoles de test». «Hem respectat l'estructura original de la casa i n'hem condicionat els espais més emblemàtics com ara la cuina, el menjador o el dormitori del cardenal Despuig; així mateix, però, hem adaptat Raixa als usos actuals. El que antigament era el rebost ara serà la cuina per poder-hi cuinar. En canvi, la cuina antiga servirà per poder contemplar els seus elements etnogràfics com són els rentadors de pedra, els fogonets de llenya, les rajoles esmaltades, etc», explicà l'arquitecte. La cara sud de les cases, on antigament es trobaven els dormitaris, ha estat adaptada per acollir els despatxos de les diferents institucions conservacionistes i universitàries que s'hi instal·laran.
Fonts del Ministeri asseguraren que els tràmits administratius per enllestir la segona fase de l'obra estaran el 2008 i, així, el 2009, les obres podran començar per completar la restauració de cases i jardins.
