«Les obres de les cases de Raixa estan ben acabades però així com es troben no són mostradores», deia divendres horabaixa l'amo en Joan Tortell de Muro als jardins de la finca.

«Aquest cap de setmana haurem de fer feina a les totes perquè la ministra ho trobi tot ben enllestit», deia aquest pagès de marjal reconvertit en operari de manteniment de possessió pública.

«Aquí, a Raixa, ho han volgut fer massa aviat. Veus aqueixes mangueres de goteig per dins aquell romaní. Idò no estan així com toca! Perden aigua per les voreres i en lloc de regar el romaní, reguen per defora!», diu tot assenyalant una pastera prop de l'aparcament de cotxes que s'ha condicionat.

El cert és que demà a les 20.30 de l'horabaixa està prevista la inauguració de Raixa com a centre mediambiental per la ministra Cristina Narbona i la presidenta del Consell, Francina Armengol.

De moment, des del Consell no han fet públiques quines funcions tendrà aquest nou centre dependent de les dues institucions. L'única cosa que se sap és que serà «un centre mediambiental».

Mentrestant, els operaris continuen fent feina. N'hi ha de tots els àmbits: electricistes, maquinistes de paleres, jardiners, picapedrers...
«La cosa més grossa ja està llesta "explica Paco, un jove electricista. No vull dir que per dedins no hi faltin bombetes o interruptors per posar, però això amb un dia estarà acabat».

Als jardins, el maquinista d'una palera explica com es fan els darrers retocs als exteriors.
«Ara just hem acabat d'escampar els munts de terra per aquesta esplanada», diu Benjamín assenyalant un replà que es farà servir per aparcar-hi els cotxes si no hi caben a l'aparcament.

Qui avui s'acosti a Raixa, podrà comprovar que aquella zona és un tragí continu: cotxes que entren i surten del camí que comunica amb la carretera de Sóller, treballadors que campen per allà emportant-se materials de rebuig, etc.

Tot perquè demà horabaixa Raixa sigui mostradora al públic.
Ara fa cinc anys que les dues administracions compraren l'emblemàtica possessió que els anys vuitanta serví d'escenari per portar al cinema la novel·la de Llorenç Villalonga Bearn o la sala de les nines.

De llavors ençà, la finca bunyolina havia entrat en un procés de decadència "com la decadència mateixa que experimenta la noblesa mallorquina a la novel·la esmentada" que feia necessària una rehabilitació urgent i que els antics propietaris no podien emprendre.

Fins a 8'4 milions d'euros arribaren a pagar els llavors ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, i la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar.

De moment, les institucions han invertit a la possessió fins a 24 milions d'euros. Les obres que demà s'inauguren només afecten les cases i els jardins més propers. Les parts exteriors de Raixa, com les terres de conreu i el sòl forestal encara romanen pendents de projecte.

Des del Consell de Mallorca encara no han dit quan es podrà obrir la finca al públic. La inauguració de demà tan sols és institucional.
La Fundació Biodiversitat, dependent del Ministeri de Medi Ambient, és la que s'ha encarregat d'estudiar l'ús social, ambiental i cultural que es pot destinar a la finca. El que s'ha decidit és que tingui un ús d'atracció turística i cultural i aprofiti les diferents tasques de recuperació d'elements etnològics que ha fet el Consell de Mallorca, però al mateix temps que es converteixi en un centre de referència internacional per a l'estudi de qüestions ambientals.