La Conselleria de Salut i Consum anuncià ahir que iniciarà una ronda de consultes amb els col·lectius interessats per definir l'aplicació de la vacuna contra el virus del papil·loma humà, responsable del càncer de coll d'úter, i afegeix que per a la seva implantació a la Comunitat balear actuarà de manera coordinada amb el Ministeri de Sanitat, segons informà ahir el Govern en un comunicat.
Després del vistiplau del Govern espanyol a la comercialització de la vacuna, l'executiu autonòmic ha manifestat que iniciarà les accions pertinents per tal de fer-ne viable l'aplicació, respectant el compromís adquirit pel Govern balear «de no trencar l'acord, establert en la Comissió de Salut Pública, de fixar un calendari de vacunes comunes entre totes les comunitats».
Així, assenyala que principalment el segment de població al qual seria destinada la vacuna és el format per nines d'entre onze i tretze anys. El cost encara no ha estat fixat per l'Executiu estatal.
Amb la finalitat d'analitzar la informació, la Conselleria convocarà els col·lectius d'afectats per la mesura, com són l'Institut de la Dona, les ONG i el Comitè Assessor de vacunes, per acordar la implantació de les actuacions que es prendran, sempre de manera coordinada amb el Ministeri, s'ha subratllat.
La incidència a l'Estat és baixa (7'6 casos per cada 100.000 habitants, si bé a Mallorca, segons les dades del registre de càncer dels anys 1988-1994, la incidència va ser de 13'83 casos per cada 100.000, gairebé el doble que la taxa estatal.
Infeccions
Algunes infeccions del virus del papil·loma humà provoquen lesions precanceroses al coll de l'úter que, a llarg termini, hi poden causar aquest tipus de càncer, que és el segon tumor més freqüent en les dones.
En aquest sentit, el Govern aclareix que la vacuna aprovada no protegeix de la totalitat dels virus del papil·loma que causen el càncer de coll d'úter, però sí dels més persistents, de manera que es calcula que l'aplicació correcta del fàrmac aconseguiria una eliminació del risc de càncer en dones infectades d'entre el 70 i el 80% dels casos. «Es tracta d'una mesura preventiva» que no protegeix les dones prèviament infectades, incideix.
