Entre els taurons de grandària considerable, sense dubte el més
conegut és el tauró blanc. Tot i que no és ni prop fer-s'hi el
protagonista de la majoria d'atacs contra humans, gràcies a
Hollywood s'ha guanyat fama de sanguinari. En la imatgeria
col·lectiva el situam lluny de casa nostra, a l'oceà Pacífic o a
l'Atlàntic, tot i que en realitat es tracta d'un animal ben present
a tota la mar Mediterrània.
Itàlia, a l'estret de Messina, que uneix l'illa de Sicília amb
la península itàlica, és una de les zones on en podem trobar més
exemplars. És també on es produí el darrer atac mortal, el 2 de
febrer del 1989, quan un bussejador que arreglava cables al fons
marí morí atacat per un tauró blanc a 27 metres de profunditat.
A Mallorca, fins fa uns trenta anys, era habitual trobar algun
exemplar de «gran blanc» atrapat a les xarxes de pesca. El canal de
Menorca, una de les zones de més profunditat, era on més se'n
pescaven. El més gran es capturà als anys setanta, a prop del cap
Enderrocat, i arribava als set metres de llargada.
A Pollença encara es recorden del darrer que van capturar, ara
fa vint anys, i alguns dels pescadors del Port, com Pep Borràs,
s'han fet coneguts pel nombre que n'han arribat a pescar.
Tot i aquesta freqüent presència del tauró blanc a prop de les
nostres costes, no hi ha registres d'atacs a persones. Sí que han
arribat algunes balenes o d'altres taurons amb senyals d'haver
estat atacats per aquest gran depredador, però el darrer atac a una
persona del qual es té registre a Mallorca es remunta al segle
passat.
Segons els experts, la fama de sanguinari que té aquesta espècie
de tauró és completament immerescuda. Per començar, la carn humana
no els agrada, és massa poc greixosa comparada amb la seva dieta
habitual: balenes, d'altres taurons i foques.
La majoria d'atacs que s'han produït han estat o bé per confusió
(la figura d'un windsurfista estirat a la taula, vista des del fons
de la mar, és similar a una foca) o bé perquè el tauró s'ha sentit
amenaçat. Dels atacs de tauró blanc pocs són mortals. Quan no té
identificada la víctima, l'animal fa una primera mossegada per
tastar-la, normalment a una extremitat. El més freqüent és que no
hi torni un cop ha vist que no li agrada.
La realitat, doncs, està lluny de la imatge cinematogràfica d'un
animal amb instints d'assassí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.