El Govern farà un estudi sociolingüístic per emprendre mesures integradores

La consellera Galmés es fa ressò de la proposta de l'OCB perquè el català no reculi més

Antoni MateuPalma22/08/07 0:00

La consellera d'Educació i Cultura, Bàrbara Galmés, es comprometé ahir davant el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, i el portaveu d'aquesta entitat, Tomeu Martí, a encarregar un estudi sociolingüístic per «avaluar l'actual situació que es viu a les Balears». Aquest estudi és la primera passa perquè la Direcció General de Política Lingüística, al capdavant de la qual es troba Margalida Tous, emprengui mesures per fomentar i fer incrementar l'ús social del català.La Conselleria d'Educació i Cultura s'ha proposat durant aquesta legislatura «dignificar» i «prestigiar» l'ús de la llengua pròpia de les Illes Balears.Per dur a terme aquest projecte, serà necessari un pla estratègic per evitar que la presència del català reculi encara més i adoptar les mesures necessàries per integrar lingüísticament la comunitat dels nouvinguts.

El darrer estudi sociolingüístic que s'efectuà a les Illes data de 2003. Des d'aleshores, la realitat social i lingüística ha canviat. A hores d'ara, la població ja supera el milió de persones i aquest increment és causat, sobretot, per l'arribada de gent procedent de països extracomunitaris que no coneixen el català.

D'aquesta manera, la Conselleria d'Educació i Cultura es fa ressò de la demanda de l'Obra Cultural Balear de posar en marxa un pla estratègic.«La consellera Bàrbara Galmés s'ha mostrat molt receptiva a les propostes de l'Obra "explicava ahir Jaume Mateu, president d'aquesta entitat, just després d'haver-s'hi runit" i esperam que aquesta presa de contacte serveixi perquè l'entitat i les institucions puguin fer feina plegades per aconseguir prestigiar socialment l'ús del català durant aquesta legislatura».

D'aquí a unes setmanes, representants de l'OCB es tornaran a reunir amb Galmés per fer-li arribar més d'un centenar de propostes concretes per fomentar l'ús de la llengua pròpia en àmbits com l'educació, la comunicació, la justícia o l'Administració. L'objectiu final és la coordinació de totes les institucions, el Govern, els consells i els ajuntaments per tal de delimitar les zones on s'ha d'actuar de manera més prioritària. Aquest és el cas de Palma i dels nuclis costaners de la seva badia.