Màxima rivalitat en els tradicionals jocs entre montuïrers i porrerencs

Al final de totes les proves els de Montuïri s'erigiren com a campions

Joan SitgesPorreres15/08/07 0:00

La rivalitat entre els pobles veïns de Porreres i de Montuïri es tornà a fer evident en el primer Campionat de Jocs Tradicionals entre montuïrers i porrerencs d'entre 14 i 41 anys, amb motiu de les festes de Sant Roc de Porreres i que va tenir lloc a la finca porrerenca de Son Mas. El públic s'agombolava com podia a l'ombra dels polls del torrent de Son Mas per protegir-se del sol que queia damunt el rostoll, l'escenari de tots els jocs. Tot i així, la pista de les proves s'aproximava més a un autèntic estadi del que es podria pensar. I és que un sistema de megafonia, un bar per on es podien comprar refrescs i una paradeta per vendre camisetes, complementaven la pista i conferien sensació de realisme a les proves, que feien riure tots els assistents. Les diferents competicions posaren de manifest la lluita entre veïns dins una rivalitat sana. Les corregudes de sacs feren suar més d'un participant. Però algunes proves foren més tranquil·les. Així, el concurs de tir de ferradura o les curses en què s'havien de dur d'ous foren el contrapunt de les proves més dures.

El concurs de fer rodolar bales cilíndriques de palla o la prova de força consistent a estirar els dos caps d'una corda varen ser les fases més dures de la competició. Però la suor i les ganes de guanyar no deixaren defallir cap dels concursants. Els porrerencs provaven d'acurçar l'avantatge que els montuïrers havien aconseguit en el marcador durant les primeres proves. Una de les més celebrades pel públic va ser el joc de les cintes, que es podria definir com una paròdia de l'exhibició de les llances, de les festes de Sant Joan de Ciutadella. Tant els montuïrers com els porrerencs hi hagueren d'assumir el paper de cavalls i de genets. Els que cualcaven fent de genets havien de provar d'endevinar amb una llança una de les anelles que penjaven de cintes de colors.

Però al final sols podia guanyar un bàndol, i foren els montuïrers, amb un triomf ajustat en camp contrari. Així, mostraren la seva superioritat i tindran l'hegemonia dins el Pla fins l'any que ve, quan en una segona edició del campionat es torni a posar en joc el desitjat títol de campions.