Joan Pere Le Bihan Rullan és el director general de la Bressola, la xarxa d'escoles d'immersió lingüística en català a les comarques catalanes de l'Estat francès, és a dir la Cerdanya, el Rosselló, el Conflent, el Capcir i el Vallespir. Le Bihan porta tota una vida dedicada a la lluita pel reconeixement del català a l'altra part de la frontera. Fa algunes setmanes vingué a Palma per presentar-hi el llibre La realitat d'un somni: trenta anys d'escoles catalanes a la Catalunya del nord.

"Què es pot trobar en aquest llibre?
"Aquest llibre fa un repàs dels trenta anys d'història de les escoles Bressola, des del seu naixement, el 1977, fins a l'actualitat. Molts pensen que l'escola Bressola va néixer com un calc de les escoles del Principat, però no és així. A Catalunya, el 1977, les escoles d'immersió lingüística encara no hi existien. La Bressola és fruit de la pròpia evolució de la Catalunya Nord. En tot cas, el sistema que ens serví de model fou el que, des de feia uns pocs anys, utilitzava l'Ikastola al País Basc Nord. De fet, aquell sistema educatiu serví d'exemple per a la resta d'escoles d'immersió lingüística en llengües minoritàries de l'Estat francès, com és el cas de la Calandreta a Occitània.

"El percentatge de catalanoparlants a la Catalunya Nord és molt baix. Què fa que determinats pares triïn escolaritzar els seus fills a la Bressola?
"És veritat. Molt poques persones empren el català com a llengua vehicular allà dalt. El que passa, però, és que en els darrers anys saber parlar en català s'ha revaloritzat socialment. La Bressola és la xarxa d'escoles més cèlebre dels Països Catalans. Actualment, tenim set escoles de primària i una de secundària, amb més de 600 alumnes. Els infants que procedeixen de famílies catalanoparlants són una part molt minoritària. La majoria provenen de famílies francòfones, d'origen català o no, que valoren el nostre sistema educatiu, no només per la immersió lingüística, sinó també per la nostra línia pedagògica. També n'hi ha que són conscients que l'Estat francès els ha «robat» la llengua i volen que els seus fills la recuperin.

"Quins són els principals problemes de la Bressola?
"Ara per ara, la manca de professors. És difícil trobar professors nord-catalans que puguin exercir la seva tasca docent en català. Actualment, depenem de professors principatins o valencians, que són un 70 per cent del professorat. De mallorquí, encara no n'hem tingut cap. Els professors autòctons només suposen un 30 per cent, entre els quals hi ha alguns exalumnes de la Bressola. El proper curs volíem obrir un centre en un altre poble, però la manca de professors ho fet impossible.

"Quin criteri seguiu a l'hora de triar el poble on ubicar una escola Bressola?
"Doncs que hi hagi una sensibilitat ciutadana cap a la llengua i, sobretot, que el batle en qüestió ens doni facilitats a l'hora de trobar un terreny on instal·lar-nos.

"Vós sou fill de mare sollerica. Té això alguna cosa a veure amb la vostra implicació en la recuperació de le llengua?
"La veritat és que no em relacion gaire amb els descendents de sollerics que estan a França. Alguns són més francesos que els mateixos francesos. La Bressola, però, fa una tasca important. El fet que hi hagi una escola d'immersió lingüística en català en un territori on tant ha reculat aquesta llengua, com és la Catalunya Nord, ajuda que els Països Catalans prenguin consciència de la necessitat de fomentar l'ús de la llengua. Que et penses que n'hi hagi molts, de perpinyanesos, que sàpiguen per quin motiu el palau de la seva ciutat es diu «dels Reis de Mallorca», i que aquesta ciutat fou, durant època medieval, la capital continental del Regne de Mallorca?