El pla de xoc de normalització lingüística que elabora l'OCB a Palma serà una proposta «realista» i amb un únic objectiu: recuperar la presència i el dret d'usar el català en tots els àmbits de la vida pública i social de la ciutat, segons el desenvolupament dels principis bàsics que estipula la Llei de Normalització Lingüística, vulnerada de manera «anòmala» durant l'anterior mandat del PP. Amb aquest fi, l'Ajuntament prendrà com a punt de referència la proposta aprovada el 2006 pel Consistori anterior, liderat per Catalina Cirer, del PP, i que no posà mai en marxa. Per això, l'Obra Cultural Balear, l'entitat que en el seu moment impulsà la redacció del pla, es responsabilitzarà d'assessorar l'equip de govern perquè, a partir de l'1 de gener de 2008, la normalització del català comenci a tenir presència en tots els organismes que controla el Consistori palmesà.
Segons el portaveu de l'OCB, en l'àmbit de l'Administració el pla de xoc preveurà la necessitat d'impulsar una normativa que sancioni i impedeixi la discriminació lingüística per part de l'Administració. Això implica que els càrrecs públics hauran de manifestar-se clarament a favor de la recuperació de l'idioma propi de les Illes i del seu ús en tots els àmbits, a més d'emprar-lo com a llengua habitual en els seus actes i presentacions públiques. A aquesta mesura lògica, s'hi afegeix la d'assegurar que els topònims continuen en català i, en cas contrari, revisar aquells que en l'actualitat no compleixen els requisits que exigeix la Llei de Normalització. De fet, l'àrea de Cultura ja du a terme aquest propòsit de manera paral·lela a l'elaboració d'aquest pla. A banda de l'Administració, la proposta en què treballa l'OCB parteix d'uns objectius agrupats en nou àrees: administració municipal i organismes autònoms, educació i formació, lleure i associacionisme, activitats socioeconòmiques, mitjans de comunicació i informàtica, institucions sanitàries, manifestacions culturals i artístiques, campanyes informatives i immigració. Totes es dividideixen en sectors d'actuació, però amb un únic eix vertebrador: consolidar la llengua catalana com a element cohesionador de la societat palmesana.
