L'increment de població que han patit les Balears i en conseqüència l'augment de la demanda elèctrica, han obligat la companyia Gesa Endesa a efectuar una sèrie d'inversions per garantir el subministrament elèctric. En aquest sentit, l'elèctrica anunciava el 2006 millores en la xarxa de subministrament per valor de 495 milions d'euros.

Aquesta xifra s'afegeix als 124 milions de la posada en marxa de la central de Cas Tresorer i a les inversions realitzades durant el darrers quatre anys, que poden superar els 800 milions, segons informen fonts de la companyia.

El servei de Gesa Endesa va ser notícia per diferents i importants apagades elèctriques, com les que es produïren els anys 2000 i 2004. En aquest sentit, i tenint en compte que durant els darrers cinc anys, només a Mallorca, la demanda d'energia elèctrica facturada ha crescut un 23'4 per cent, es feien necessàries aquestes inversions. En el conjunt de les Illes l'increment des de 2000 ha estat del 36'8 per cent, segons dades aportades per l'empresa energètica.

La central de Cas Tresorer, inagurada per juliol de 2006, ve a cobrir part d'aquestes necessitats i demandes noves. Tot i així, el marge del sistema elèctric de les Balears és encara «massa estret» per atendre la demanda durant un estiu que es preveu que pot batre rècords de consum, segons assenyalava en la seva darrera visita el president de Red Eléctrica de España, Luis Atienza.

El cable elèctric submarí es planteja com la infraestructura necessària i la solució dels problemes de subministrament elèctric, al- menys entre els propers cinc i deu anys.

En vista de l'incendi d'ahir, i després del produït a Barcelona fa uns dies, Gesa deixa clar que els plans d'emergència han funcionat i que els sistema de protecció elèctrica ha evitat que l'incident tingués una reacció en cadena que anàs més enllà del transformador cremat.

Balears té 33 subestacions, la qual cosa fa que en cas d'avaria en una d'aquestes, això pugui dur apagades generals que afectin una part important de la població. A més, es preveu l'aplicació d'un pla anomenat «meta» que minimitza els temps d'actuació en cas de la caiguda d'una línia.