El conseller de Salut i Consum, el socialista Vicenç Thomàs, va ser des del principi un dels noms més segurs en les travesses que es feren per ocupar aquesta cartera. Experimentat en el sector, ara s'enfronta a la primera i potser més difícil decisió del nou Govern.

"En aquesta Conselleria tota l'atenció està centrada ara en Son Espases. Sentiu la pressió?
"Pressió no, el que sent és la responsabilitat d'estar davant d'una Conselleria que sustenta la major part del pressupost del Govern i que té l'obligació d'oferir una prestació correcta dels serveis sanitaris als ciutadans. Això provoca aquest sentiment de responsabilitat.

"Però hi ha una promesa d'aturar les obres per estudiar la situació de Son Espases. No sentiu la pressió de poder decebre la gent que està pendent d'això?
"Tenim molt clar que el nostre compromís era el d'aturar les obres i donar-nos un espai de temps per decidir la solució definitiva. Una decisió que tendrà en compte les derives econòmiques, jurídiques i patrimonials, però també el fet que és absolutament necessari un hospital de referència. Els ciutadans els necessiten i els professionals també. El pla d'adjudicació d'obra és una altra de les variables que hem de considerar. Ara ens hem pres un temps per tenir més clares part d'aquestes variables.

"Però el Govern ha parlat també de prendre una decisió definitiva.
"Nosaltres hem parlat sempre d'aturar, de suspendre durant un temps per prendre la decisió definitiva. Aquest és l'escenari en què ens trobam. Quan es prendrà? No ho sé.

"Amb l'informe jurídic que teniu a les mans és viable aturar cautelarment Son Espases?
"És viable. Allò que fa l'informe és oferir un ventall de possibilitats per com fer les coses.

"Fins ara s'ha xerrat d'indemnitzacions, de calendari... però sanitàriament quina és la millor opció?
"Això és el que hem de decidir, perquè aquesta és una de les variables. Sempre hem comentat que el projecte que volem és el mateix però en un altre lloc. Iguals prestacions i iguals serveis.

"En cas que no es fes a Son Dureta, què faríeu amb el solar i els annexos on s'hauria de fer el nou hospital?
"Això ho contestarem d'aquí a un cert temps.

"Diversos consellers han lamentat la situació econòmica en què s'han trobat els seus departaments, quina situació heu trobat vós?
"Ells intentaren vendre una imatge de bona gestió però a data de finals de juny hi ha un desajust pressupostari als centres de l'Ib-Salut en conjunt, i això vol dir hospitals i centres de salut, de menys 94 milions d'euros. La previsió a final d'any és d'un dèficit de 94 milions d'euros respecte del que estava pressupostat. Això només pel que fa a l'Ib-Salut.

"Vàreu parlar d'un pla de xoc per millorar l'Atenció Primària. Quines seran les prioritats?
"Les dificultats pressupostàries no han de ser un obstacle per complir el nostre compromís amb els ciutadans. L'atenció primària ha estat oblidada aquests darrers quatre anys. El nostre compromís és augmentar els recursos humans, fer un pla de millora per adequar els centres o fer-ne de nous.

"Se seguirà el pla d'infraestructures que hi havia fins al 2010?
"Hi ha punts en què s'estan avaluant les prioritats pel que fa al temps a l'hora d'adequar i construir nous centres. Nosaltres hi hem afegit Eivissa, que no era al pla d'infraestructures. Al programa dúiem un nou hospital, entès com una reforma integral del que hi ha i un edifici annex, i el volem tenir a final de legislatura.

"Darrerament s'ha parlat de problemes en la gestió dels hospitals d'Inca i de Manacor. Què hi fareu?
"Jo centraria els problemes en Inca. A Manacor hi ha denúncies que afecten aspectes parcials. Un cas diferent és el d'Inca com a projecte. Hi ha moltes denúncies com a agència de col·locació, per la indefinició del projecte d'hospital comarcal, problemes amb les dimensions de les plantilles i això fa que el pla d'obertura tengui un desajust. Intentarem començar una nova etapa amb un nou grup a la direcció.

"Quan funcionarà al cent per cent Son Llàtzer? 
"El nostre compromís és que les parts que no estan en funcionament hi vagin entrant depenent de les necessitats que tinguem. El que no s'ha de produir és que entrem en concerts o convenis amb institucions privades per un augment puntual de necessitat, tenint dispositius propis tancats.

"Es continuaran desviant pacients al sector privat amb doblers públics? 
"Sempre que considerem que és necessari concertar amb la privada ho continuarem fent, amb dos condicionants: la necessitat que en tinguem i l'exigència de la mateixa qualitat de prestació de servei que ens exigim a nosaltres mateixos. Ara, això no ha de ser obstacle perquè si en un moment donat pensam que hem d'ampliar la nostra cartera de serveis, ho facem.

"La passada legislatura s'avançà a l'hora de reduir les llistes d'espera. El Decret de garantia de demora és l'eina per continuar?
"No estam d'acord en com s'ha regulat. Hem de fugir de mitjanes aritmètiques. És important reduir les llistes d'espera, però s'ha de prioritzar perquè no totes les patologies són iguals i no totes tenen els mateixos perjudicis, ni es pot fixar només l'atenció en un sentit. No serveix de res que una persona sigui visitada amb un mes d'antelació per un especialista si després necessita una prova diagnòstica que triga cinc mesos. Hem alleugerit la llista d'espera però no em resolt el problema del ciutadà. Volem posar l'èmfasi en l'aspecte qualitatiu.