Els colors dels Cossiers omplen el poble de festa per Sant Jaume

Els dansaires interpretaren els seus balls ancestrals al municipi

TW
0

Els algaidins varen reviure ahir una de les tradicions que més estimen. Els paperins que engalanaven la plaça de l'església no bastaren per parar un sol de justícia. Però ningú no es va deixar impressionar. Les impressions, ahir les transmetien els Cossiers, el dimoni i els xeremiers.

Tots els algaidins saben que els balladors representen una part molt important de la seva identitat. «És el que més m'agrada del poble», comentava una jove assistent en sortir de l'església. Ahir tocava ser fidels a la tradició i aquesta començà amb l'entrada dels Cossiers i les autoritats al temple de Sant Pere i Sant Pau.

Durant la missa solemne en honor a Sant Jaume els Cossiers feren el ball de l'Oferta. Mentrestant, a fora, els més petits reclamaven el dimoni, que no va comparèixer fins que va acabar la l'ofici. Va ser llavors que el president del Govern i veí d'Algaida, Francesc Antich; la presidenta del Consell, Francina Armengol i el batle, Francesc Miralles, se situaren sobre les escales del portal lateral de l'església aguantant estoicament la calor.

Els nins eren els que feien més bona cara. Molts dels pares la nit anterior havien ballat fins ben tard a plaça i cercaven l'ombra. Tan sols els més joves anaven endarrere de les llanderades d'un dimoni que no tenia aturall. Els més valents s'atreviren a tocar el picarol del diable i aquells que no tingueren tant de coratge es conformaren amb un dels ramets d'alfabreguera que els Cossiers repartien entre els diferents balls del dematí.

Dues voltes del dimoni varen bastar perquè tothom fes lloc als cossiers i els xeremiers començassin a sonar. Tot seguit balls de colors, cascavells, mocadors, cintes i rams d'alfabreguera serviren de preàmbul al moment més màgic del dematí. En el darrer ball el dimoni botà més que mai però no va poder impedir que la innocència d'una dama ben falaguera derrotàs el dimoni, tot simbolitzant el triomf del bé sobre el mal.

Els pares i els padrins miraven orgullosos els seus néts, d'ells depèn la continuïtat d'una festa que grans, petits, polítics, cossiers i dimonis se senten seva.