algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
16°

El vessament de fuel o la tramoia eivissenca

Ministres, presidents, delegats de Govern, consellers, caps estatals de l'oposició... a la pitiüsa major

Eren igual de tramoietes que, minuts abans de començar la funció, adesaven l'atrezzo per als comediants...
Així comparegueren diumenge dia 15 de juliol, quan faltava mitja hora pel migdia, quatre desempastissadors de fuel a la platja eivissenca d'en Bossa. Ben tapats, dels garrons fins al nas, baix el bater de sol de juliol. I una palera porta quatre saques grosses que contenen restes de posidònia bruta. L'auditori ja s'impacienta.

Toquen les dotze. Davant, compareix la ministra Cristina Narbona. Dues passes més enrere, Antich a una banda i Xico, a l'altra. Una misèria més enrere, Francesc Buïls i el delegat Socias.

De dimecres ençà, «Don Pedro» jeu al fons de la mar i no s'aturà de rajar. Li tapen un crui, i el fuel surt per un finestró. Condemnen el finestró i llavors, esclata pel fumeral. La ferida és mala d'estroncar.

Així i tot, els governs "l'autonòmic i l'insular" que fa quatre dies que s'han constituït, mantenen la calma. És el ministeri qui marca el pas.

En roda de premsa, Cristina Narbona, per no alarmar l'opinió pública, diu que el vessament no ha afectat els parc natural de Ses Salines d'Eivissa i Formentera.

No és així. Els ecologistes i conservacionistes pitiüsos saben que l'enfonsament tingué lloc just al límit de la reserva marina des Freus, que és la part marítima del parc natural. Una àmplia zona que va des de les costes d'Eivissa fins a les de Formentera.

Per tant, s'ha d'interpretar que quan la ministra diu que «no l'ha afectada», vol dir que el fuel no ha arribat a la vorera de la costa protegida.

Llavors però el president insular, Xico Tarrés, surt al pas. «El corb marí no estava empastissat de petroli, només és que és negre!», diu, fent la tasca pedagògica del mestre que és, en referència a l'au que ha ocupat portades dels diaris provincials dies abans.

Dilluns, Rajoy acusa Zapatero, des de Palma, d'actuar «amb lentitud i tard». L'endemà posa un peu a Eivissa i veu que les costes no estan tan enverrimades, com ho estaren les de la seva Galícia natal. I llavors canvia de cantet. Sols demana «informació i transparència».

I la cosa no ha fet més que començar: retorna una altra ministra, la de Foment, Magdalena Àlvarez, per mirar com l'han d'apedaçar.
L'ajut és gran. «Clara Campoamor» i «Isabel de Villena», xuclen tot el fuel que «Don Pedro» vessa. I, a més, uns tècnics especialistes prenen mides a «Don Fernando», que està amarrat al port de Barcelona i que té les mateixes trossades que el seu germà.

«En haver acabat, comptarem!», diuen.
Mentre, a Vila ningú parla de res més. «Cansat estic, de sentir parlar d'aquest barco!», diu Josep Escandell, un espardenyer del barri de sa Marina, que també ven senalletes, fetes a Capdepera. «Fa dos dies que, cada tarda, vaig a caminar fins el mur del port. Hi guait per si veig cap taca de vernís, i encara no he vist res!», comenta. «No discutesc, que més endins no hi hagi cosa, però de moment, el que hi ha és molta comèdia! Tantes senalletes he venut la setmana abans que vesàs el petroli, com la de després de vessar!», i acaba.

Uns pocs metres més enllà, al carrer de la Mare de Déu, Rita Ros, de 88 anys, eixuga els cuberts que la seva nora, la propietària d'un restaurant destinat a una clientela majoritàriament gai, ha escurat. «Nosaltres no en passam gens de pena, de perdre-hi doblers, amb el negoci! Els que vénen a sopar a ca nostra, també vénen per cercar...! I tantes ganes en tenen, si un barco s'ha enfonsat, com si no. I, a més, jo, ja n'estic com a empeltada de...!», diu Rita.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.