muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
12°

Educació per a una Ciutadania responsable

L'assignatura, que ha duit polèmica, no s'aplicarà als centres balears el curs que ve

Fa poc més d'un any que en alguns sectors de la societat es deixa sentir el malestar generat per la introducció en els plans d'estudis dels joves de primària i secundària de l'assignatura Educació per a la Ciutadania (EpC). És concebuda com una iniciativa per respondre als nous reptes als quals s'enfronten les societats europees modernes, mitjançant l'adopció de virtuts i valors cívics que afavoreixin la cohesió social, tot tenint en compte la realitat globalitzada i multicultural en què ja ens trobam.

Els continguts d'aquesta assignatura s'han programat en dues matèries. La LOE especifica que cadascuna de les parts ha d'ocupar un dels dos cicles, sense citar a quin curs s'ha d'implantar. Aquesta decisió queda en mans de cada territori. Per això, en alguns llocs entrarà en vigor enguany i en d'altres s'esperarà un any, amb l'esperança que els socialistes no tornin a guanyar les eleccions generals de l'any que ve.

En concret, començarà a impartir-se a Andalusia, Aragó, Astúries, Cantàbria, Extremadura, Navarra i Catalunya. A les Balears, el curs vinent encara no s'inclourà entre les matèries.

D'ençà de l'anunci hem anat veient un poc de tot. En general, un rebuig intens del sector conservador. Però s'ha expressat en diferents graus, des d'oposició ferotge amb instigament de l'objecció de consciència inclòs (com en els casos de Madrid i València), a simple incredulitat que una assignatura d'aquest tipus sigui beneficiosa. I de fons, la línia estatal del PP, que assegura que quan torni a ocupar la Moncloa traurà de les programacions escolars aquest intent del Govern ZP «d'adoctrinament» del jovent.

Allò que és més poc entenedor és la virulència amb què l'Església ha fet oposició a la mesura. No hem d'oblidar que parteix des de les institucions europees d'educació. A més, els comunicats dels bisbes han oposat frontalment, i des del principi, la coexistència de l'EpC amb l'assignatura de Religió, considerant que s'envaïen espais que els pertanyen per tradició. Això queda fora de lloc, perquè una no és substitutiva de l'altra.

Malgrat tot, i després d'una anàlisi intensa per part d'agents neutres, com són les associacions de pares d'alumnes i els sindicats de mestres, s'arriba a la conclusió que els continguts no són tan maliciosos com alguns ens volen fer creure. Jaume Ribas, president de FAPA, Federació d'associacions de pares d'alumnes de Mallorca, pensa que l'EpC pot tenir un efecte positiu en els al·lots que la cursin, perquè és necessari el foment dels valors democràtics entre el jovent. Quant als continguts, Ribas explica que no hi han trobat res fora de to i que no s'entenen les acusacions d'adoctrinament proclamades per l'Església. Biel Caldentey, de l'STEI, és més diametral amb les seves opinions i manifesta el seu desacord amb l'actitud dels bisbes i del PP pel que, en el seu parer, és una instrumentalització vergonyosa de l'ensenyament, i adverteix que desobeir la LOE suposa un greu atac a la legalitat. Pel que fa als llibres, també opina que no hi ha res d'adoctrinament. Per la seva banda, Ferran Martí, president de COAPA que agrupa pares d'alumnes de tot Balears, manifesta no estar-hi en desacord, tot i que al principi trobava important mantenir certes reserves que s'esvaïren en veure'n els continguts. Diu que no s'erigeix en defensor de cap partit, però pensa que es dóna una bona solució al canvi de valors a què s'assisteix en l'actualitat. Així mateix es mostra sorprès per l'enèrgica oposició de l'Església, que fins ara sí que adoctrinava i que ara haurà de retrobar el seu lloc a l'espai educatiu.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.