Fa poc més d'un any que en alguns sectors de la societat es
deixa sentir el malestar generat per la introducció en els plans
d'estudis dels joves de primària i secundària de l'assignatura
Educació per a la Ciutadania (EpC). És concebuda com una iniciativa
per respondre als nous reptes als quals s'enfronten les societats
europees modernes, mitjançant l'adopció de virtuts i valors cívics
que afavoreixin la cohesió social, tot tenint en compte la realitat
globalitzada i multicultural en què ja ens trobam.
Els continguts d'aquesta assignatura s'han programat en dues
matèries. La LOE especifica que cadascuna de les parts ha d'ocupar
un dels dos cicles, sense citar a quin curs s'ha d'implantar.
Aquesta decisió queda en mans de cada territori. Per això, en
alguns llocs entrarà en vigor enguany i en d'altres s'esperarà un
any, amb l'esperança que els socialistes no tornin a guanyar les
eleccions generals de l'any que ve.
En concret, començarà a impartir-se a Andalusia, Aragó,
Astúries, Cantàbria, Extremadura, Navarra i Catalunya. A les
Balears, el curs vinent encara no s'inclourà entre les
matèries.
D'ençà de l'anunci hem anat veient un poc de tot. En general, un
rebuig intens del sector conservador. Però s'ha expressat en
diferents graus, des d'oposició ferotge amb instigament de
l'objecció de consciència inclòs (com en els casos de Madrid i
València), a simple incredulitat que una assignatura d'aquest tipus
sigui beneficiosa. I de fons, la línia estatal del PP, que assegura
que quan torni a ocupar la Moncloa traurà de les programacions
escolars aquest intent del Govern ZP «d'adoctrinament» del
jovent.
Allò que és més poc entenedor és la virulència amb què
l'Església ha fet oposició a la mesura. No hem d'oblidar que
parteix des de les institucions europees d'educació. A més, els
comunicats dels bisbes han oposat frontalment, i des del principi,
la coexistència de l'EpC amb l'assignatura de Religió, considerant
que s'envaïen espais que els pertanyen per tradició. Això queda
fora de lloc, perquè una no és substitutiva de l'altra.
Malgrat tot, i després d'una anàlisi intensa per part d'agents
neutres, com són les associacions de pares d'alumnes i els
sindicats de mestres, s'arriba a la conclusió que els continguts no
són tan maliciosos com alguns ens volen fer creure. Jaume Ribas,
president de FAPA, Federació d'associacions de pares d'alumnes de
Mallorca, pensa que l'EpC pot tenir un efecte positiu en els
al·lots que la cursin, perquè és necessari el foment dels valors
democràtics entre el jovent. Quant als continguts, Ribas explica
que no hi han trobat res fora de to i que no s'entenen les
acusacions d'adoctrinament proclamades per l'Església. Biel
Caldentey, de l'STEI, és més diametral amb les seves opinions i
manifesta el seu desacord amb l'actitud dels bisbes i del PP pel
que, en el seu parer, és una instrumentalització vergonyosa de
l'ensenyament, i adverteix que desobeir la LOE suposa un greu atac
a la legalitat. Pel que fa als llibres, també opina que no hi ha
res d'adoctrinament. Per la seva banda, Ferran Martí, president de
COAPA que agrupa pares d'alumnes de tot Balears, manifesta no
estar-hi en desacord, tot i que al principi trobava important
mantenir certes reserves que s'esvaïren en veure'n els continguts.
Diu que no s'erigeix en defensor de cap partit, però pensa que es
dóna una bona solució al canvi de valors a què s'assisteix en
l'actualitat. Així mateix es mostra sorprès per l'enèrgica oposició
de l'Església, que fins ara sí que adoctrinava i que ara haurà de
retrobar el seu lloc a l'espai educatiu.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.