«Ecologistes en Acció» denuncià la setmana passada que les Illes Balears són una de les comunitats autònomes amb més agressions contra la costa de l'Estat, després d'Andalusia i de Múrcia. Un informe d'aquesta organització ecologista atorga 45 «banderes negres», i 51 «punts negres». La bandera negra és un distintiu que qualifica una zona que suporta una activitat humana agressiva amb l'entorn. Els punts negres, en canvi, són distintius menys greus.

En l'àmbit de tot l'Estat, Ecologistes en Acció ha concedit 265 banderes negres i 309 punts negres. Les Balears ocupen el segon lloc en les banderes negres després d'Andalusia (50), i el tercer en «punts negres» darrere Múrcia (63) i Andalusia (56).

En el cas concret de Mallorca, l'organització ecologista situa bandres negres i punts negres als municipis de Calvià, Campos, Palma, Felanitx, Pollença, Muro, Andratx, Artà, Banyalbufar, Santanyí, Manacor, Capdepera, ses Salines, Deià, Estellencs, Valldemossa, Sóller, Santa Margalida, Son Servera i Llucmajor.

Per tant, l'entitat Ecologistes en Acció no deixa res per verd, i la majoria de municipis costaners rep una d'aquestes distincions pejoratives.

Les agressions denunciades són variades i de molts de tipus: invasions del domini públic, construccions o ampliacions de ports esportius, urbanitzacions, camps de golf, construccions de centres esportius i comercials, destruccions o degradacions de sistemes dunars, edificacions d'hotels, funcionament deficient de depuradores, ocupació de zones humides, salinització i contaminació d'aqüífers, extraccions d'arena, retirada inapropiada de posidònia a les platges i construccions de passeigs marítims.

L'informe anomena de manera destacada el funcionament d'estacions depuradores d'aigua residual costanera que no compta amb tractament terciari o que és deficient, i supera els valors màxims establerts per la legislació per nitrogen i fosfat. L'estudi esmenta una sèrie d'accions de molta anomenada per l'ecologisme balear i que, aquests darrers anys, han transcendit a l'opinió pública.

En són una mostra la hipotètica ampliació de l'hotel Formentor, l'ampliació del port esportiu Port Adriano a Calvià; la urbanització de la darrera zona humida de Palma, ses Fontanelles; la urbanització de ses Covetes, al litoral de Campos; els cèlebres xalets il·legals de Llucalcari que estan pendents de demolició; o la destrucció del sistema dunar de Camp de Mar a Andratx. Així mateix, l'informe d'Ecologistes en Acció fa referència a projectes que de moment estan paralitzats, com la construcció de la façana marítima de Palma.

La llista que ofereix aquesta entitat conservacionista és, per tant, llarga i està directament relacionada amb els processos d'urbanització de la costa mallorquina.

Pocs són els municipis costaners de l'Illa que se salvin de tenir algun d'aquests distintius. No tan sols les urbanitzacions n'estan afectades. Altres fenòmens no tan visibles però igual d'impactants, també hi apareixen. És el cas de sistemes dunars com el de Son Real, al municipi de Santa Margalida. L'afluència massiva de gent, sense que les dunes tenguin cap tipus de protecció, ha fet que la seva altura i consistència hagin minvat molt.