«Ecologistes en Acció» denuncià la setmana passada que les Illes
Balears són una de les comunitats autònomes amb més agressions
contra la costa de l'Estat, després d'Andalusia i de Múrcia. Un
informe d'aquesta organització ecologista atorga 45 «banderes
negres», i 51 «punts negres». La bandera negra és un distintiu que
qualifica una zona que suporta una activitat humana agressiva amb
l'entorn. Els punts negres, en canvi, són distintius menys
greus.
En l'àmbit de tot l'Estat, Ecologistes en Acció ha concedit 265
banderes negres i 309 punts negres. Les Balears ocupen el segon
lloc en les banderes negres després d'Andalusia (50), i el tercer
en «punts negres» darrere Múrcia (63) i Andalusia (56).
En el cas concret de Mallorca, l'organització ecologista situa
bandres negres i punts negres als municipis de Calvià, Campos,
Palma, Felanitx, Pollença, Muro, Andratx, Artà, Banyalbufar,
Santanyí, Manacor, Capdepera, ses Salines, Deià, Estellencs,
Valldemossa, Sóller, Santa Margalida, Son Servera i Llucmajor.
Per tant, l'entitat Ecologistes en Acció no deixa res per verd,
i la majoria de municipis costaners rep una d'aquestes distincions
pejoratives.
Les agressions denunciades són variades i de molts de tipus:
invasions del domini públic, construccions o ampliacions de ports
esportius, urbanitzacions, camps de golf, construccions de centres
esportius i comercials, destruccions o degradacions de sistemes
dunars, edificacions d'hotels, funcionament deficient de
depuradores, ocupació de zones humides, salinització i contaminació
d'aqüífers, extraccions d'arena, retirada inapropiada de posidònia
a les platges i construccions de passeigs marítims.
L'informe anomena de manera destacada el funcionament
d'estacions depuradores d'aigua residual costanera que no compta
amb tractament terciari o que és deficient, i supera els valors
màxims establerts per la legislació per nitrogen i fosfat. L'estudi
esmenta una sèrie d'accions de molta anomenada per l'ecologisme
balear i que, aquests darrers anys, han transcendit a l'opinió
pública.
En són una mostra la hipotètica ampliació de l'hotel Formentor,
l'ampliació del port esportiu Port Adriano a Calvià; la
urbanització de la darrera zona humida de Palma, ses Fontanelles;
la urbanització de ses Covetes, al litoral de Campos; els cèlebres
xalets il·legals de Llucalcari que estan pendents de demolició; o
la destrucció del sistema dunar de Camp de Mar a Andratx. Així
mateix, l'informe d'Ecologistes en Acció fa referència a projectes
que de moment estan paralitzats, com la construcció de la façana
marítima de Palma.
La llista que ofereix aquesta entitat conservacionista és, per
tant, llarga i està directament relacionada amb els processos
d'urbanització de la costa mallorquina.
Pocs són els municipis costaners de l'Illa que se salvin de
tenir algun d'aquests distintius. No tan sols les urbanitzacions
n'estan afectades. Altres fenòmens no tan visibles però igual
d'impactants, també hi apareixen. És el cas de sistemes dunars com
el de Son Real, al municipi de Santa Margalida. L'afluència massiva
de gent, sense que les dunes tenguin cap tipus de protecció, ha fet
que la seva altura i consistència hagin minvat molt.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.