L'Obra Social de Sa Nostra va ajuntar la plana major de l'entitat mallorquina ahir a Palma, aenla presentació dels becaris del Programa d'ajuts per a l'ampliació d'estudis a l'estranger. Es tracta d'un programa que ja fa vint-i-tres anys que porta estudiants illencs a completar els seus estudis en altres universitats, en altres països del món.
Aquesta vegada els onze alumnes, set de Mallorca, tres de Menorca i l'altre d'Eivissa, recolliren les seves beques davant l'atenta mirada de la rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas, explicitant la col·laboració existent en aquest i en altres camps de les dues entitats. Quant a les disciplines cursades pels estudiants, hi predominen les de belles arts, música o dansa. Però una de les alumnes menorquines becades cridà especialment la nostra atenció.
Es tracta de Tània Martínez, una menorquina de Maó de vint-i-sis anys, que acaba de rebre una beca per cursar un màster en acció humanitària internacional. De fet, ve a formalitzar la segona part d'aquest programa, després de la seva estada a la Universitat d'Uppsala, a Suècia, on ha assimilat el corpus teòric necessari per desenvolupar tasques de cooperació en àmbits com l'educació i la joventut. Ara toca desplegar els coneixements adquirits sobre el terreny, i el lloc escollit serà el Líban, sota les sigles d'una ONG noruega.
Aquesta maonesa pot semblar realment atípica, tant en relació amb la seva formació com amb les vivències que ens relata. Els seus llinatges espanyols amaguen una intensa fascinació pel món islàmic, expresada en la seva llicenciatura en Filologia Àrab. Probablement, es va veure marcada anys enrere per una estada a Palestina, i per això es mostra emocionada però alhora tranquil·la. «És un treball que m'il·lusiona, perquè hi havia molta gent interessada en aquesta plaça», ens explica mentre parla amb nosaltres. El fet de viatjar a una de les zones més convulses del planeta, no sembla que la inquieti: «Conec bé el context en el qual em trobaré, realment em mou més l'interès per aquesta cultura i per poder ajudar la gent, que no el temor de poder-ne sortir malparada».
Assegura que serà capaç de discernir les situacions de perill i que, al cap i a la fi, els radicals ressentits contra els occidentals són una minoria. La situació del Líban és força inestable, i més des de fa un any, que s'inicià la guerra israelianolibanesa, les conseqüències de la qual encara es deixen sentir en la vida diària dels libanesos. Però tal vegada aquest tipus de gests ajuden a apropar les realitats de dos països que, en definitiva, banya la mateixa mar.
