Dia dos de febrer del 1937, en plena Guerra Civil, Margalida Obrador Barceló abandonà el seu poble, Cas Concos del Cavaller, al municipi de Felanitx, per no tornar-hi mai més. El seu destí fou el convent de la Concepció de Palma. Margalida es féu monja de clausura de l'orde de les Agustines Ermitanes. «I que te'n vas des cap, fer-te monja ara? â"li digueren les monges del convent en veure-la arribar. Que no veus que els rojos d'aquí a dos dies mos treuran a totes!». «Bé, idò, si es rojos vénen, primer vos treuran a voltros, que fa més anys que hi sou!», els respongué sor Concepció, que fou el nou nom amb què fou batejada.

Llavors, sor Concepció tenia 33 anys. «No era cap nina, quan em vaig fer monja tancada. Jo havia fet de criada a Can Xamena, una casa senyora del carrer Major de Felanitx. I sabia una cosa ben certa: que no em volia casar ni tampoc volia ser una fadrina vella. I vaig pensar a fer-me monja tancada. L'hi vaig dir an es rector de Cas Concos i em digué: «Idò vés a qualsevol convent, llevat de Santa Catalina de Sena, perquè fa poc que el dimoni hi ha remenat sa coa!» Perquè resultava que a aquell convent n'havien sortides un parell de novícies en poc temps â"de fet, aquella no fou l'única vegada que el dimoni la hi remenà, a la coa, ja que l'Ajuntament de Palma, a la dècada dels setanta consentí que un promotor urbanístic l'esbucàs i hi construís el complex comercial que avui es coneix amb el nom de «Los Geranios», i en quedà només l'església.

Si a sor Concepció li demanen si va festejar alguna vegada abans d'entrar al convent, ella riu en senyal que qualque cosa hi va haver. Si la preguen un poc més diu: «En tenia un que me cercava, en Nofre de Felanitx. A ell però, el Bon Jesús també el va cridar. Un dia que era a l'església de Sant Alfonso de Felanitx va començar a belar. «Ja vénc, ja vénc, si m'enviau a demanar!», deia. I tota la gent que seia an es bancs de l'església va quedar espantada. Es dia dels Reis de 1937 es va fer ermità de Sant Salvador i jo, dia 2 de febrer des mateix any, es dia de la Candelera, ja vaig entrar a la Concepció. I encara el vaig veure una altra vagada. Un pic essent ell ermità i jo monja tancada va venir a veure'm en es convent i, com que tot era tan fosc, amb un poc més va travelar amb ses cadires de sa sala!».

El tret més particular de sor Concepció és, però, que no entén ni sap parlar en castellà. Per ventura ella és la darrera monolingüe dels Països Catalans. És evident que la situació de clausura i l'aïllament ho ha afavorit, ja que en ple segle XXI es fa difícil sobreviure només amb la llengua pròpia del país. «En foraster jo només sé dir dues coses: 'buenas noches' i 'fins mañana si Dios quiere', però ara una monja que hi ha per aquí m'ha dit que aquest Govern nou farà que tot sigui en mallorquí i, a mi, ja em va bé, perquè no sebre xerrar en mallorquí és una bona desgràcia!», explica aquesta dona de 103 anys.

Aquesta monja «cueta» â"per dir-ho d'alguna maneraâ" és sor Gabriela, que va estar durant 14 anys al convent d'Algaida. «An en Francisco i en Pedro els conec bé, jo! D'ençà que eren assuixí», diu sor Gabriela, tot assenyalant amb la mà l'estatura d'un nin, fent referència al president del Govern, Francesc Antich, i a l'exdirector general Pere Fullana.

De totes maneres, sor Concepció no se n'amagà de qui va votar. «Un dia es notari va venir i em preguntà: 'Vós què sou: dreta o esquerra?' i jo vaig dir: 'Dreta!', i ficà la papereta dins es sobre. Perquè de poc ençà governa sa dolentia, es joves tenen sa missa devora ca seva i no hi van!». I un no pot evitar pensar que per sor Concepció, l'esquerra d'ara és la mateixa esquerra anticlerical del 36.