Amb el títol «Ecologisme, conservacionisme, ambientalisme... de què parlam?» el doctor en Filosofia moral de la UIB i professor d'Història de les idees polítiques Joaquim Valdivielso (Bilbao, 1969) oferí ahir una xerrada debat convidat pel GOB. Segons Valdivielso, «de vegades costa destriar aquests tres termes. Hi ha qui els empra de manera aleatòria però designen realitats diferents».

â"Qué és un conservacionista? 
â"Potser aquest sigui el terme més antic de tots tres. El conservacionisme va néixer al segle XIX per reclamar la protecció de certs espais o espècies amenaçats. El conservacionisme, però, està molt vinculat al romanticisme, té un component identitari. Per exemple, el parc nacional de Yellowstone, als EUA, és un referent conservacionista dins la mentalitat col·lectiva dels americans. Generalment, però, el conservacionisme no està vinculat a la promoció de polítiques ambientals o ecològiques. S'ha de dir, per altra part, que les mesures ambientals són aquelles que van dirigides a «maquillar» l'activitat insostenible per naturalesa d'una determinada empresa o institució.

â"És el cas dels certificats ISO a la qualitat ambiental? 
â"Exacte. Un hotel que s'ha construït sobre el sistema dunar del Comú de Muro, posem per cas, pot obtenir un certificat d'aquestes característiques per haver economitzat l'aigua de les cisternetes dels seus vàters. L'activitat que va fer necessària la construcció d'aquest edifici i que comportà la destrucció d'una part d'un ecosistema, però, mai no podrà esser justificada. Així i tot, jo som partidari de les mesures ambientals, perquè minimitzen els efectes de certes activitats. Un altre exemple és la gestió dels residus. Actualment, es ven la idea que cremar-los en una incineradora és més ecològic que llençar-los a un abocador, però no és així. El que és vertaderament ecològic és no generar residus, posant gravàmens fiscals a qui en produeixi i fent pedagogia de la necessitat de no produir-ne.

â"Qué és, doncs, l'ecologisme?
â"És el moviment més novedós, que qüestiona tota la societat des d'un punt de vista integral. L'ecologisme fa que tots els mallorquins ens demanem si el turisme del qual vivim no destrueix el territori, que a la vegada és el reclam pel qual ens visita la gent de fora.

â"En aquests darrers anys, aquí, han sorgit un gran nombre d'entitats i plataformes ecologistes.
â"N'hi ha hagut una autèntica eclosió. Hi ha qui diu que el sorgiment dels moviments ecologistes és un indicador de la salut democràtica d'una determinada societat. De fet, les Balears tenen un dels índexs més elevats de moviments ecologistes d'arreu de l'Estat espanyol. Potser a nosaltres ens sembla que la normativa urbanística de les Balears és poc restrictiva, però no és així. És de les més rigoroses de l'Estat. I si és així és perquè, d'ençà dels setanta, hi ha hagut una sèrie de persones i moviments que han reclamat la protecció del territori. Si al País Valencià la normativa és més relaxada i un alt percentatge del seu litoral aviat estarà urbanitzat, és perquè no hi ha hagut aquests moviments. Els anglòfons empren un terme, NIMBY (Not In My Back Yard), que vol dir «no vull una determinada infraestructura al corral de ca meva». L'autèntic avanç social, però, el constitueix el NIABY (Not In Anyone's Back Yard), és a dir, «no ho volem al corral de ningú». I això és el que ha succeït a Mallorca en els darrers anys. Els veïns del Coll d'en Rabassa, que no volen el gasoducte, s'han ajuntat amb els de Son Sardina, que no volen el segon cinturó, i de tot això n'ha sorgit la plataforma integradora Salvem Mallorca.