Antich, a punt de ser president, no és el mateix Antich de 1999.
No du barba, però no només s'ha rasurat la cara, també s'ha afaitat
el discurs. S'ha tret de sobre tot allò que, com la barba a un nin,
feia por als qui no l'han votat. Ahir es cansà de repetir que hi
haurà seguretat "ho digué més de 15 vegades" i estabilitat per a
tots, que el canvi serà tranquil, que no donarà l'esquena a ningú,
que té pactes per a tothom, que el turisme no deixarà de ser el
motor i que aposta pel creixement econòmic i com més millor.
Faltaria més.
Antich no cerca entusiasmar el poble, com fa vuit anys. Ahir
volgué entrar de puntetes i féu tan poc renou que no despertà ni
l'aplaudiment dels seus. No l'interromperen ni una vegada i només
quan acabà els 55 minuts de discurs li dedicaren unes breus
mamballetes. L'entranyable Encarna Pastor (PP) arrencà els cops de
mans fins que s'adonà que no tocava. No hi tornarà a haver
consellera d'Immigració com aquesta. No hi haurà consellera
d'Immigració.
Jaume Matas, encara president en funcions, també afaitat,
escoltava, ara sí, uns compromisos que ell hauria subscrit.
Segurament, a les seves mans, aquell discurs hauria acabat adornat
amb cites literàries, llatinades de rigor i paraules
«hermenèutiques» que ahir s'enyoraren. Si ell hagués dit el mateix
que Antich l'haurien aplaudit més.
En realitat, els que havien d'escoltar el missatge d'Antich no
hi eren. Ni un representant del sector turístic, ni de les
patronals, ni de l'empresariat no es deixà veure pel Parlament. Si
no els fan arribar el missatge, per ventura es pensen que Antich
encara du barba.
El socialista, quan no fa de futur president, sembla el d'abans.
Queda sol, aparentment dispers, visiblement inquiet. Encorbatat de
taronja, somriu mantenint el posat seriós. Saluda amb el cap,
enfundat en un vestit nou que li va un pèl gran. No envesteix com
un temps, però marca territori i deixa clar que res no serà com
abans, ni com fa vuit anys, ni com en fa quatre.
Pacte de Progrés
Només una vegada recorda que presidí un govern entre 1999 i
2003. Parla de país, com abans. Però passa pàgina aviat. No hi
tornarà a haver 'Pacte de Progrés', hi haurà 'Govern de
centreesquerra' i, pel que es va veure ahir, més de centre que
altra cosa. Diu, però, que lluitarà contra l'especulació, que serà
solidari, que tornarà al poble l'interès per la política. «Fugir
del sense complexos i apostar per més consens». Això potser no ho
firmaria Jaume Matas.
Antich només trenca la tònica de les generalitats per parlar
dels podòlegs, igual que Matas es referí en el seu dia a les
pròtesis dentals. I, com ja feren Matas o Munar, recorre al tòpic
de citar un ciutadà corrent, ahir un tal Nacho Jiménez, per avançar
que tot millorarà.
Té clar qui l'ha votat i acaba cada frase recalcant que no es
pot destruir més territori. Però els qui ho han d'escoltar tampoc
no hi són. Ja ho saben. No hi havia cap representant de col·lectius
socials tret del líder de CCOO, Josep Benedicto. I, en canvi, hi
havia socialistes històrics com Joan March. Josep Lluís Mádico, Pep
Alfonso i Paco Triay.
El discurs és dels breus en aquests casos, dura 55 minuts, però
es fa llarg. Antich llegeix en un acceptable català estàndard, però
no diu gairebé res que no hagi dit abans i hi posa poc èmfasi.
Els diputats aguanten. A les bancades del PP i als seients blaus
del Govern, que encara ocupen els conservadors, els gests són
seriosos, però no molt més que a l'ala est. Ja no es veuen les
cares desencaixades de fa una setmana. Entre el públic, no hi ha
l'expectació de la setmana passada ni de fa quatre o vuit anys.
Antich, afaitat, surt de l'hemicicle com si fos un més. Matas,
afaitat també, espera el seu moment i se'n va saludant a tothom,
envoltat per un nigul de populars. El primer serà president. El
segon, demà deixarà de ser-ho.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.