algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
13°

El president afaitat

Antich s'ha tret la barba però també ha rasurat el seu discurs per no fer por als qui no el van votar

Antich, a punt de ser president, no és el mateix Antich de 1999. No du barba, però no només s'ha rasurat la cara, també s'ha afaitat el discurs. S'ha tret de sobre tot allò que, com la barba a un nin, feia por als qui no l'han votat. Ahir es cansà de repetir que hi haurà seguretat "ho digué més de 15 vegades" i estabilitat per a tots, que el canvi serà tranquil, que no donarà l'esquena a ningú, que té pactes per a tothom, que el turisme no deixarà de ser el motor i que aposta pel creixement econòmic i com més millor. Faltaria més.

Antich no cerca entusiasmar el poble, com fa vuit anys. Ahir volgué entrar de puntetes i féu tan poc renou que no despertà ni l'aplaudiment dels seus. No l'interromperen ni una vegada i només quan acabà els 55 minuts de discurs li dedicaren unes breus mamballetes. L'entranyable Encarna Pastor (PP) arrencà els cops de mans fins que s'adonà que no tocava. No hi tornarà a haver consellera d'Immigració com aquesta. No hi haurà consellera d'Immigració.

Jaume Matas, encara president en funcions, també afaitat, escoltava, ara sí, uns compromisos que ell hauria subscrit. Segurament, a les seves mans, aquell discurs hauria acabat adornat amb cites literàries, llatinades de rigor i paraules «hermenèutiques» que ahir s'enyoraren. Si ell hagués dit el mateix que Antich l'haurien aplaudit més.

En realitat, els que havien d'escoltar el missatge d'Antich no hi eren. Ni un representant del sector turístic, ni de les patronals, ni de l'empresariat no es deixà veure pel Parlament. Si no els fan arribar el missatge, per ventura es pensen que Antich encara du barba.

El socialista, quan no fa de futur president, sembla el d'abans. Queda sol, aparentment dispers, visiblement inquiet. Encorbatat de taronja, somriu mantenint el posat seriós. Saluda amb el cap, enfundat en un vestit nou que li va un pèl gran. No envesteix com un temps, però marca territori i deixa clar que res no serà com abans, ni com fa vuit anys, ni com en fa quatre.

Pacte de Progrés  

Només una vegada recorda que presidí un govern entre 1999 i 2003. Parla de país, com abans. Però passa pàgina aviat. No hi tornarà a haver 'Pacte de Progrés', hi haurà 'Govern de centreesquerra' i, pel que es va veure ahir, més de centre que altra cosa. Diu, però, que lluitarà contra l'especulació, que serà solidari, que tornarà al poble l'interès per la política. «Fugir del sense complexos i apostar per més consens». Això potser no ho firmaria Jaume Matas.

Antich només trenca la tònica de les generalitats per parlar dels podòlegs, igual que Matas es referí en el seu dia a les pròtesis dentals. I, com ja feren Matas o Munar, recorre al tòpic de citar un ciutadà corrent, ahir un tal Nacho Jiménez, per avançar que tot millorarà.

Té clar qui l'ha votat i acaba cada frase recalcant que no es pot destruir més territori. Però els qui ho han d'escoltar tampoc no hi són. Ja ho saben. No hi havia cap representant de col·lectius socials tret del líder de CCOO, Josep Benedicto. I, en canvi, hi havia socialistes històrics com Joan March. Josep Lluís Mádico, Pep Alfonso i Paco Triay.

El discurs és dels breus en aquests casos, dura 55 minuts, però es fa llarg. Antich llegeix en un acceptable català estàndard, però no diu gairebé res que no hagi dit abans i hi posa poc èmfasi.

Els diputats aguanten. A les bancades del PP i als seients blaus del Govern, que encara ocupen els conservadors, els gests són seriosos, però no molt més que a l'ala est. Ja no es veuen les cares desencaixades de fa una setmana. Entre el públic, no hi ha l'expectació de la setmana passada ni de fa quatre o vuit anys.

Antich, afaitat, surt de l'hemicicle com si fos un més. Matas, afaitat també, espera el seu moment i se'n va saludant a tothom, envoltat per un nigul de populars. El primer serà president. El segon, demà deixarà de ser-ho.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.