muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 11°
16°

Dones pioneres en la defensa d'una escola laica a la Mallorca de 1913-1931

L'ideari d'aquestes mestres topà amb les crítiques d'una societat illenca saturada de valors morals


Aquesta és la història de les vicissituds que patiren algunes professionals de la docència, pioneres en la defensa d'un nou model de dona, que entre els anys 1913-1931 crearen, a les Illes, la primera Escola Normal Femenina, desvinculada de l'Església i amb un caràcter públic i laic. Un centre que constribuí a modificar la mentalitat pedagògica de l'època, en una societat, la mallorquina de principis del segle XX, que no estava interessada a anar més enllà en la formació de les dones que la del paper que secularment se li havia atorgat.

La doctora de la UIB Maria Antònia Roig descriu, en un dels seus estudis, l'evolució i la projecció social que adquirí aquesta escola fins a l'establiment de la II República, el 1931, que suposà la seva unió amb l'Escola Normal Masculina.

En realitat, segons Roig, la primera escola femenina a Mallorca es remunta a l'any 1872, però depenia de la Congregació de la Puresa. És a partir de 1912 quan aquest ordre religiós perd els privilegis legals i deixa la seva influència sobre la formació de les dones en mans de l'Estat. «La majoria social de l'Illa temia que, a partir de llavors, l'educació que rebria la dona sortiria dels valors morals i religiosos marcats per la tradició i per això quan vingueren les noves mestres a Palma foren molt mal rebudes», diu la doctora. Afegeix que les crítiques prèvies no minvaren la moral de les professionals, educades en els criteris de la Institució lliure d'Ensenyança. Per això foren titllades de «laiques i feministes».

Roig parla de la dimensió social de dues professores numeràries, Rosa Roig i Aina Canalias. La primera, depurada amb l'arribada del franquisme, escribia articles a la premsa de tipus feministes, pacifistes solidaris i catalanistes. La segona féu una intensa activitat cultural amb l'objectiu d'obrir camí a la dona en els distints àmbits socials de l'Illa. Altres mestres també contribuïren a la causa: Concepción Majano, Mercedes Usua, Carmen Cascante o Catalina Vives.

La doctora destaca la «intel·ligència» i «l'esforç» d'aquestes dones que, rebudes amb una crítica ferotge pels sectors més conservadors mallorquins, varen saber difondre i, amb èxit, totes les activitats culturals del centre, des de viatges, conferències o tertúlies literàries. En aquest període les activitats de l'escola femenina obtenen gran ressò als mitjans mentre que la masculina cau en l'ostracisme.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.