algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
12°

Munar: «Aspiram que UM sigui la Convergència Democràtica balear»

La presidenta del Parlament afirma que els atacs del PP la feren pactar amb Antich

Maria Antònia Munar, presidenta d'Unió Mallorquina i del Consell de Mallorca els darrers 12 anys, és des de dimarts la nova presidenta del Parlament. Ella és, en gran part, la qui ha permès la reedició d'un pacte de centreesquerra que ha situat el PP a l'oposició. Diu que els atacas dels populars foren determinants perquè UM miràs a l'esquerra i avança que l'objectiu del seu partit és convertir-se en la Convergència de les Illes Balears.

—La presidència del Parlament és una manera plàcida de començar a deixar la política? 
—És un lloc molt adient per una persona de la meva formació, amb experiència política, que va dir que no volia cap presidència executiva i que en un moment donat pot ajudar que vagi endavant un pacte que no és fàcil però que era necessari.

—Precisament la portaveu del grup popular, Rosa Estaràs, li recordà que vostè havia dit que no volia presidències i ja en té una.
—Vaig dir que no tendríem presidències executives i jo compleixo la paraula.

—Aquesta decisió d'UM ha sorprès. Potser s'esperava que en un moment tan favorable per al partit ho demanassin tot. Per què UM ha renunciat a les presidències i no ha volgut ser protagonista aquesta vegada?
—S'havia fet una campanya on ens acusaven d'estar només per les presidències i pel poder i creiem que era el moment de participar en un govern des de la responsabilitat de millorar la situació de les nostres Illes i de fer-ho en àrees per nosaltres importants i en les que puguéssim ajudar. Varem canviar de tàctica perquè en política cada legislatura és diferent. Amb la passada hem aconseguit uns objectius i ara en tenim uns altres i els hem d'aconseguir amb l'estratègia que ens marcam.

—Quins objectius? 
—Volem que UM sigui la Convergència de les Illes Balears. Que sigui un partit de centre, nacionalista i liberal amb possibilitats de representar a una majoria de la societat i volem trobar partits semblants a Menorca i Eivissa per poder anar a les properes eleccions coaligats. I aquest projecte no es farà realitat a través de presidències sinó tenint conselleries i participant dels governs.

—Deixar de ser frontissa.
—Exactament.

—Aquest és el partit que vol deixar Maria Antònia Munar quan se'n vagi?

—Créixer a costa del PP? 
—UM vol creixer pel centre però no s'ha d'obviar que si el 46% dels que voten ho fan al PP hem de créixer cap aquí i motivant els qui no voten.

—Negocià poc amb el PP.
—El PP sabia el que havia fet durant els darrers quatre anys i durant la campanya i el que havien fet els mitjans de comunicació afins. Ells pensaven guanyar per majoria absoluta i al final no van obtenir majoria enlloc. Es plantejava una situació que potser no era la mateixa per al PP que per a Jaume Matas en particular. A mi el president Matas em va demanar una cosa en concret i jo em vaig comprometre a fer-la i era: 'si no tenim possibilitats no ens facis entrar a una subhasta i no ho facis més dolorós perquè ja fa dues vegades, paraules textuals, que rep al cul les potades que han provocat altres, primer d'en Cañellas i ara d'El Mundo'. Vàrem ser respectuosos i vàrem procurar que si no hi havia una possibilitat real no hi hauria doble negociació.

—En algun moment es plantejà seriosament negociar amb el PP? 
—Sí. Quan ell m'ho plantejà jo el vaig escoltar i vaig proposar-ho a l'Executiva. Els vaig dir: 'el PP ens ha demanat si volem negociar i estan oberts a tot'. I l'Executiva va dir que quatre anys més d'un PP amb la prepotència que tenia i amb els atacs a UM era la fi d'UM.

—Els atacs del PP han estat determinants? 
—Sens dubte. Encara que al PP li faci molta il·lusió dir que UM és Maria Antònia Munar i que jo he estat la que ha fet que no es pactàs amb ells, basta veure com ha quedat el mapa polític a la nostra illa per adonar-se que era un desig majoritari. La gent d'UM volia que el PP no governàs perquè ho havia fet des de la prepotència i des d'una política agressiva amb el territori i poc respectuosa amb la nostra llengua.

—Ha sentit alguna vegada la sensació que el PP volia aniquilar-la? 
—Sí, l'he sentida. La veritat és que han jugat molt fort i ells mateixos ho diuen. Crec que va ser la batlessa —referint-se a l'exbatlesa de Palma, Catalina Cirer— qui va dir: 'hem jugat a tot o res'. Són actituds i estratègies que si van bé van molt bé, però si van malament et quedes a l'oposició.

—Se sent responsable de la fuga de Jaume Matas? 
—No. Si hagués guanyat per majoria absoluta hauria quedat a governar, però estava una mica cansat del Govern.
—Qui sí que la responsabilitza és el PP. Tem una reacció virulenta? 
—S'ha començat a manifestar però jo crec que el PP serà reflexiu. No es pot donar la culpa dels fracassos propis als altres. Ells han fet una estratègia i els ha sortit malament, però no em poden culpar a mi. Ells no podien pensar que si s'ho jugaven a tot o res i sortia res podrien començar el joc de nou. Han de ser conscients del que fan i reflexionar que s'han equivocat. Ara haurien de poder començar una nova etapa, que és el que jo vaig parlar amb el senyor Matas, però veig que no vaig tenir èxit. És una pena.

—Els ponts estan trencats? 
—No hauria de ser així. Cada vegada que hi ha eleccions hi ha uns resultats i unes decisions, i d'aquí a quatre anys ens haurem de tornar a seure. Crec que no s'ha de rompre res.

—Començàvem dient si la presidència del Parlament era el preludi de la seva retirada, però, ens equivocam quan donam per fet que deixarà de ser presidenta d'UM al proper congrés?
—En política no es poden fer afirmacions contundents. Si jo els hagués dit fa quatre anys que volia deixar UM a punt per ser la Convergència de les Illes Balears, tenir membres al Govern... haurien dit que estava boja. La situació ideal és la retirada de l'Executiu per passar al Legislatiu, celebrar els 25 anys d'UM a l'octubre i convocar un congrés i que surti un equip de gent, que sigui el relleu ideal perquè el partit arribi a bon port el 2011. Aquesta és la planificació però hi ha tants factors que no puc assegurar que això sigui així.

—I delfins...
—No ho tenim clar i qualsevol elucubració sobre el tema només pot espenyar-lo. Per tant, cada cosa en el seu temps. Al partit hi ha satisfacció i estan molt esperançats amb una nova etapa que ha de suposar la consolidació del partit per sempre sense penúries cada quatre anys per saber si estam o no estem o si el PP té majoria absoluta o no.

—El partit ha sortit d'aquestes eleccions més unit que fa quatre anys?
—Sense dubte que sí. Fa quatre anys hi havia el perill que passés el que ha passat i hi havia gent que temia que aquesta fos la fi d'UM i no anaven tan equivocats, perquè aquesta era la intencionalitat. S'havien de passar els quatre anys i créixer i ho hem aconseguit. Ara s'obria una nova possibilitat i l'hem aprofitada. Ara és molt fàcil si feim les coses bé. La partida està per guanyar-la, però s'ha de continuar fent més feina.

—La presidència del Parlament deixa poc marge per a la política. No ho notarà a faltar? 
—En política has de saber que és el millor en cada moment per al conjunt i potser sí que trobaré a faltar el dia a dia de la política però és bo donar pas a més gent i veure les coses més en el seu conjunt. Crec que puc ajudar més a fer que les coses funcionin des de la presidència del Parlament que des d'una conselleria o des de la presidència del Consell. El Consell va ser la institució més representativa per al meu partit perquè era el govern de Mallorca, però jo crec que estava tot fet per part meva. Ara al Parlament, amb el desenvolupament estatutari que tenim per davant i amb la necessitat d'aproximar aquesta casa al legislatiu puc fer un bon paper aquí i els altres el faran allí on els posem.

—Quins reptes es marca com a presidenta del Parlament? 
—Apropar el Parlament als ciutadans, perquè la gent desconeix profundament les nostres institucions, desconeix el funcionament i fins i tot la llei electoral i això no és bo perquè la gent opina sense coneixement de causa. El desenvolupament de l'Estatut també és un objectiu de futur.

—I el síndic de greuges? 
—De moment no es presenta molt bé la cosa, però jo ho intentaré.
—Del resultat de les negociacions que li han permès ser presidenta i tenir un acord de centreesquerra se sent satisfeta?
—Sí perquè el que s'ha prioritzat ha estat un programa que quedàs molt clar i del qual ningú en pogués sortir, sense lloc a la improvisació. Això és el que hi ha i d'aquí no es mou ningú. Tothom se pot sentir satisfet perquè amb aquest programa tots ens sentim a gust. Ens hem marcat que sigui una legislatura propera als ciutadans, potser no de grans coses sinó de coses que donin petites solucions, que és el que la gent reclama.

—Li fa por el Bloc o el PSM com a element d'inestabilitat?
—Jo vaig dir que negociaria amb el PSOE i esper que després del que s'ha pactat això no sigui un problema perquè si fos així hem de donar una explicació i no només al Pacte, a la història.

—Quan ha dit que la decisió d'UM no era fàcil es referia a això?
—Crec que la decisió d'UM és difícil però necessària. Hem fet el que havíem de fer, però té els seus riscs i el risc és que no surti bé perquè crec que no se'ns perdonaria una segona equivocació. Hem posat totes les mesures possibles perquè no succeeixi i sobretot ho hem fet amb la millor intenció per presservar les Illes Balears de la destrucció. Així de clar. Creiem que el territori s'havia de cuidar i ens hem responsabilitzat de les conselleries de Medi Ambient. Crèiem que el tema de la llengua, la cultura i la identitat s'havia de mimar, igual que amb els mitjans de comunicació, cal un cop de timó.

—En què notaran els ciutadans que UM és al Govern? 
—Governarem des de la humilitat, des de la proximitat, però amb una gestió contundent i clara. Potser no farem palaus de congressos meravellosos, ni grans parcs ni tomarem ponts unes quantes vegades, ni farem hospitals damunt construccions de 800 segles d'història, però intentarem millorar la sanitat, l'educació, el medi ambient, que els carrers estiguin més nets i intentarem donar solucions als problemes reals dels ciutadans. Aquest és l'objectiu.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.