Cada any es diagnostiquen als Balears quasi tres-cents casos de càncer de mama a les Balears i en moren, per aquest motiu unes 110 dones a l'any a la Comunitat.

Però aquesta elevada xifra d'afectades no ha de sembrar ni la por ni el desànim entre la societat, sinó ben al contrari, a les xifres, ja que si la detecció de la malaltia es fa de manera precoç les possibilitats de supervivència arriben a un percentatge superior al 90%.

Un exemple d'aquesta lluita és Antònia Mercante, afectada des de fa un any per un càncer de mama, i que ara està en fase de superació.
Un dia corrent qualsevol, Antònia es detectà un bony en el pit que abans no hi era i ella immediatament anà al metge de capçalera perquè allò no era normal. El seu metge de família, professional que fa anys que la tracta, li féu una exploració i l'envià a urgències de l'Hospital Son Llàtzer perquè el que havia vist no li agradava gens.

Després començà tot un periple de proves: mamografia, punció, ressonància, biòpsia i resultat: càncer.
«L'especialista de Son Llàtzer fou molt clara amb mi, tens un càncer de mama molt gran, afecta els quatre quadrants del pit i tens alguns ganglis afectats», explicà Mercante, qui assegurà que els professionals de Son Llàtzer en tot moment «m'han dit la veritat» i agraí al seu oncòleg, el doctor Català, una frase que li ha quedat gravada: «aquesta guerra serà complicada, però la pens guanyar».

I com si fos una guerra, on l'enemic «no el veus, no et fa mal, però et mata poc a poc», Antònia va començar una dura lluita, on un dels passos més difícil va ser contar-ho als seus dos fills i acceptar ella mateixa que tenia un càncer.

Primer va venir la quimioteràpia per reduir la mida del tumor, després la varen operar i li feren una mastectomia total del pit i li extragueren els ganglis, i finalment les sessions de radioteràpia, en les quals va conèixer l'equip de Son Dureta, del qual tan sols parla meravelles «de la seva gran humanitat».

I va ser quan a la seva vida entre l'Associació Espanyola Contra el càncer de Balears, on l'acolliren i ara forma part d'aquesta gran família en la qual es converteixen tots els seus membres.

A l'AECC ha pogut trobar un grup de dones que han passat o que passen pel mateix que ella i allà on rep ajuda psicològica per poder afrontar aquesta malaltia, i és allà on ha après a viure amb el càncer i a fer-li front cada dia una mica més.

Antònia Mercante sap molt bé que la seva és la mateixa història de moltes dones, a les quals recordà que es facin revisions periòdiques dels pits i davant qualsevol anomalia vagin al metge, perquè com ella molt bé sap, «la vida és molt curta, i s'ha de viure intensament».