Hi ha un home que se'n va de la política balear, i que ahir ja
no hi era. Jaume Matas es passà la major part del ple de
constitució del Parlament escrivint retxes en un paper. Com un
autista, sense aixecar el cap, evità contagiar-se del canvi que
arriba i que ahir ja es deixava notar. L'encara president del
Govern assistia, aparentment obligat, a la primera escenificació
del seu adéu forçat. I ahir la protagonista era qui fins fa poc
havia estat la seva sòcia fidel. Maria Antònia Munar, ara coronada
com a presidenta del Parlament, continuarà sent «la Presi-denta».
Només hi anava d'un vot, però no es registraren sorpreses. I
l'esperança d'alguns dirigents populars, que encara confiaven en un
error humà per mantenir Pere Rotger com a president, s'esvaïren
quan Maria Antònia Munar prometé el càrrec passats vint minuts del
migdia. A les bancades conservadores, l'encara conseller Jaume Font
comptava els vots. Darrere seu, el socialista Antoni Diéguez feia
comptes. 29 vots per a Rotger i 30 per a Munar. Una bufada en un
escó. Un sospir a l'altre. Aplaudiments a la Cambra, però cap del
PP.
Els conservadors feien mala cara i la seva, de moment, futura
líder, Rosa Estaràs, no trigà ni un minut a mostrar per on aniran
els tirs. Sense guardar la formalitat institucional criticà amb
duresa Munar, que els populars ja han situat a l'altar dels seus
traïdors favorits. Serà una legislatura dura.El primer ple del nou
Parlament, dèiem, serví per constatar que hi ha un home que ja se
n'ha anat, que hi ha una dona que sempre hi és i que hi ha un
algaidí que ara gaudeix d'una segona oportunitat.Francesc Antich
sap que serà president del Govern. Es nota. Ahir no tocava a la
cadira. Fins i tot exercí el càrrec que encara no té quan s'apropà
als treballadors de Salom, l'empresa d'IB3, que estan en vaga.
Compartia somriure amb els seus companys diputats. Sobretot amb
tres que seran també presidents: Francina Armengol de Mallorca,
Joana Barceló de Menorca i Xicu Tarrés d'Eivissa. Ahir estaven
eufòrics. Tenen una majoria ínfima i multicolor, però
suficient.
L'hemicicle de l'arc de Sant Martí tindrà, per primer pic en la
història, una diputada d'Esquerra elegida per mitjà de la
candidatura del PSOE-Eivissa pel Canvi, i que podria acabar fent
grup amb el Bloc o anar al grup mixt, territori d'UM. Complicat,
eh!
La independentista Esperança Marí, companya de l'eurodiputat
Bernat Joan, prometé el càrrec «per imperatiu legal», un fet
inusual en una Cambra acostumada a les promeses del PSM i al seu
altisonant «sense renunciar al dret d'autodeterminació del nostre
poble». Ahir el repetiren Biel Barceló, Joana Lluïsa Mascaró i el
menorquí Eduard Riudavets. L'ecologista Miquel Àngel Llauger no hi
posà cap afegitó, i això que hauria pogut aprofitar per no
renunciar a la lluita contra el canvi climàtic. La resta prometeren
sobre un Constitució tacada amb l'àguila imperial i només 10 dels
59 diputats optaren pel jurament. Tots del PP, inclòs l'encara
conseller d'Interior i secretari general popular, José María
Rodríguez. La gent del PP, també la que hi acudí com a públic, feia
mala cara. L'exbatlessa Catalina Cirer n'era una. L'única excepció
era l'encara president de l'Autoritat Portuària, Joan Verger. La
resta, molts d'alts càrrecs, saben que això s'acaba. Potser Matas
escrivia els noms dels qui se'n van amb ell. Potser feia un
exercici d'anglès... I quan s'acosta el canvi, surten de davall de
les pedres els especialistes a apropar-se al poder. Ahir ja n'hi
havia uns quants. En canvi, es trobava a faltar la presència
d'algun representant patronal o, com a mínim, sindical.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.