L'ocupació del territori a Balears ha crescut en els darrers deu anys un 41'4 per cent, la xifra més elevada de tot l'Estat, segons assenyala l'informe «Destrucció a Tota Costa 2007» de Greenpeace. En el document l'associació ecologista repassa les principals amenaces i destaca en especial la construcció, l'augment del número de camps de golf associats a segones residències, la corrupció urbanística, l'increment d'amarraments esportius, els efectes de canvi climàtic i els problemes de contaminació. Aspectes que «exemplifiquen les polítiques basades en el ciment, el totxo i l'asfalt» dels darrers anys a Balears. En aquest sentit, Greenpeace considera que Mallorca és «el màxim exponent d'aquesta direcció». I afirmen que en els darrers deu anys s'han asfaltat a l'Illa deu milions de metres quadrats, s'han projectat 16 camps de golf, que se sumen als 19 ja existents i als 3 en construcció. I per altra banda, destaca que s'han construït 12.159 habitatges.

L'entitat calcula que es podrien asfaltar 2 milions de metres quadrats més si es mantenen els projectes del conveni de carreteres i construir-se 183.000 nous habitatges segons el Pla Territorial. A aquestes xifres, que qualifica de demolidores, s'hi uneixen els casos de corrupció urbanística, que, fins avui, se'n comptabilitzen 16. Entre aquests destaquen el d'Andratx, amb la imputació de l'exbatle del municipi Eugenio Hidalgo per delictes contra l'ordenació del territori i monetaris. A més, també anomenen els batles de Santa Margalida, Sant Josep i Santa Eulàlia d'Eivissa.

L'estudi assegura que el canvi climàtic és una altra de les grans amenaces del litoral balear. Recorden que les darreres dades conegudes preveuen una pujada del nivell del mar de 20 centímetres a les Illes, fet que significaria un retrocés de la línia de costa de 15 metres per a l'any 2050. I alerten que el darrer informe del Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic de les Nacions Unides augura majors sequeres, huracans i grans temporals a l'Arxipèlag balear. Greenpeace considera que la situació de la costa és «cada vegada pitjor» i que és necessari posar en marxa mesures puntuals per limitar el creixement desmesurat de la urbanització, de les segones residències, els camps de golf i els ports esportius. De la mateixa manera, demanen mesures globals que garanteixin una protecció integral del litoral, entre les quals destaquen establir una Xarxa de Reserves Marines que salvaguardi i revaloritzi la costa, la productivitat del mar, la vida marina i els seus ecosistemes.