El projecte de decret de recepta per a medicaments que ha presentat el Ministeri de Sanitat no ha estat ben acollit pel sector sanitari de tot l'Estat i Balears no s'ha quedat fora d'aquesta polèmica.

El nou decret de la discòrdia incrementa la burocràcia, com per exemple, que les oficines de farmàcia hauran de detallar les seves dades fiscals en la recepta; hi haurà de constar sempre el nom i dos cognoms; i els metges privats hauran de fer constar el número d'afiliació a la seguretat social en les receptes privades.

Aquestes són algunes de les modificacions que han aixecat la pols tant entre els metges com els apotecaris.
Segons explicà el president del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears (COFIB), Antoni Real, «el decret no compleix les expectatives del sector, però era necessari que s'homogeneïtzàs el sistema de recepta, que suposava molts de problemes als apotecaris».

Per Real, una de les poques coses beneficioses que ha trobat al document és la regularització de les receptes dels metges privats, que fins ara «eren molt fàcils de falsificar, fet que provocava greus problemes als farmacèutics per no disposar de cap registre en el qual s'incloguin els metges col·legiats a les Illes».

Pel president del COFIB, el nou Decret no ha tingut en compte les Comunitats que són les responsables de la prestació farmacèutica del Sistema Nacional i moltes d'aquestes han desenvolupat nous sistemes com el de recepta electrònica.

De fet, set comunitats, Balears, Madrid, Castella La Manxa, País Basc, Catalunya, País Valencià i Andalusia, que representen el 69 per cent de la població de l'Estat, tenen en marxa algun tipus de projecte de recepta electrònica que simplifica molt la tasca burocràtica dels facultatius i apotecaris.

Per altra part, l'Organització Mèdica Col·legial tampoc no es mostrà conforme amb el nou model, ja que considerava que s'havia de retirar la potestat dels farmacèutics de poder substituir un fàrmac per un altre bioequivalent en el cas de no disposar del receptat pel metge.