Fins a vuit espècies vegetals de les cinquanta que estan classificades en perill d'extinció a les diferents illes i illots de la Mediterrània, són de Balears, segons l'informe publicat per la UICN (Unió Mundial per la Naturalesa).
Es tracta de plantes endèmiques, totes localitzades en àrees molt concretes i amb poblacions molt reduïdes. Algunes són tan desconegudes que no tenen nom popular. És a dir, que el poble mai els ha batejades perquè, senzillament, no ha tengut constància de la seva existència. En la majoria dels casos, els estudiosos les coneixen pel seu nom científic.
Es tracta de l'Apium bermejoi, una espècie d'api que creix en el llit d'alguns torrents de Menorca i la població de la qual tan sols és de devers cent exemplars. L'Arenaria bolosii és una planta que fa petites flors blanquinoses i la seva única població de 200 exemplars es troba en algunes obagues de la serra de Tramuntana. La Brimeura duvigneaudii és un tipus de campanilla que es troba en tres llocs molt concrets de la península de Formentor. L'Euphorbia margalidiana, és una espècie de lletrera endèmica de l'illot de ses Margalides, a la costa nord d'Eivissa. La Femeniasia balearica sí que té nom vulgar. S'anomena «socarrel bord» i es fa en sòls arenosos del nord de Menorca. De Ligisticum huteri només en queden prop de cent i habiten els costers del nord de la serra de Tramuntana. La Lysimachia minoricensis tampoc té nom vulgar i es troba desapareguda del seu lloc d'origen, el barranc de sa Vall, a Menorca. Afortunadament en sobreviuen alguns exemplars en un jardí botànic. I la darrera és la Naufraga balearica, que habita els penya-segats costaners del nord de Mallorca. Es fa en escletxes ombrívoles de les roques.
La UICN fa especial incidència que totes aquestes espècies són molt vulnerables a l'acció humana. La seva localització és tan localitzada i reduïda, que qualsevol factor extern com és la urbanització o el turisme de masses la pot fer desaparèixer d'un dia per l'altre.
