El president del Grup Marsans, Gonzalo Pascual, afirmà que mantindrà la seu d'Spanair a Palma, com també tots els treballadors de l'aerolínia, si es fa efectiva la compra al Grup SAS. En aquest sentit, assegurà que no hi ha cap pla per disminuir llocs de feina en el grup, «sinó tot el contrari», tenint en compte l'expansió prevista. Pascual assenyalà que Marsans té previst adquirir el 100 per cent de l'aerolínia, que té el grup escandinau SAS, sense el suport ni de fons, ni de socis. I que en el cas de necessitar un inversor aquest hauria de ser estable i preferiblement espanyol. Afegí que «comprarem el cent per cent de l'empresa o res», perquè no els interessa «una companyia trossejada i per això vàrem vendre primer el nostre 5'1 per cent a Scandinavian Airlines Systems (SAS), per després llançar l'oferta pel total»

Tot i així, tota aquesta operació no està tan clara des del moment en el qual el vicepresident executiu de SAS, Gunnar Reitan, assenyalà que Marsans «no tindrà un procés d'exclusivitat». D'aquesta manera hi ha la possibilitat que puguin aparèixer altres ofertes a més de la del grup turístic espanyol, encara que de moment no n'hi ha hagut. Davant aquesta situació, Marsans respon que «l'exclusivitat es pot guanyar». De tota manera, Reitan afegí que el grup està valorant «totes les opcions», tant la venda de la totalitat de les accions com la sortida a borsa. Sobre el preu de l'aerolínia, Reitan no s'hi va voler pronunciar i assenyalà que el valor de la transacció es farà públic «en uns mesos». Pascual explicà que l'oferta que ha realitzat, en la qual s'inclouen deute i crèdits, es fa «amb la idea de permanència i de control total de la companyia». Això no obstant, precisà que en el cas que cerquin finançament se centraran en «un inversor estable, no un especulador», i recordà la importància que Spanair disposi d'una majoria de capital espanyol perquè l'aerolínia no tingui «limitacions»

Per altra banda, el president de Marsans matisà que si finalment el seu grup aconsegueix l'aerolínia, aquest seria «suficientment gran per realitzar qualsevol tipus de servei». En aquest sentit, Spanair, que seria complementària amb les altres dues companyies del grup, Air Comet i Aerolíneas Argentinas, li permetria assolir una flota de més de 150 avions.