Cort diu al jutge que no té res a veure amb la banda de tamborers

Per rebatre aquest argument, la defensa de Cort utilitzà la major part del seu temps a justificar la manca de poder decisori que té l'Ajuntament envers les actuacions que es realitzen en el si de la banda i en tots els àmbits que involucren el grup de tamborers, malgrat ser una banda municipal i protocol·lària i malgrat ser una banda institucional que actua en actes oficials d'acompanyament a les autoritats consistorials.

Contradiccions i llargues intervencions, en un judici que durà més de dues hores i que fou qualificat de «difícil» pel propi misser dels germans Martorell, qui diposità el pes de la seva argumentació basant-se en la relació laboral que manté Cort amb els membres dels tamborers de la Sala. També al·legà que l'expulsió dels Martorell respon a un cas de «discriminació ideològica», i per tant «inconstitucional», pel fet que els dos participaren en els actes reivindicatius a favor de la Plataforma Salvem La Real. En representació de Cort, assistí al judici el responsable de protocol de la banda, Pau Mateu, qui negà haver pres part en la decisió d'expulsar els dos germans i atribuí la responsabilitat al Tamborer Major, Joan Berga.

L'advocada de Mateu esquivà parlar de la «discriminació ideològica» perquè, per aquest camí, hauria d'aflorar un «enigma» no resolt: un vídeo, on suposadament els dos germans insulten la batlessa durant la Romeria de Sant Bernat, en teoria motiu de l'expulsió però que Cort admeté que no existia. Així, l'advocada orientà el cas en la manca d'un contracte escrit que avali aquest «acomiadament improcedent» i situà els seus actes en la categoria d'actes voluntaris i lúdics.

Amb tot, el misser insistí que els dos germans cobraven per cada actuació devers 60 euros.