ANTONI OLIVER.Palma.
-Quina problemàtica detecta vostè en aquest centre?
-Fent un plantejament general, ens trobam que, pels avanços que hi ha hagut en medicina, en atenció social, la població major augmenta. De cada vegada hi ha més grans i avui dia és una població que té unes bones condicions de vida. La mitjana d'edat ha augmentat. Tradicionalment, el paper de tenir cura dels nostres majors era assumit per la família, en general per les dones, i alhora les padrines havien ajudat a cuidar els néts. Tot això ara ha canviat i hi ha molts de majors que es troben en bones condicions vitals, però no tenen a prop la família.
-Quina tasca fan aquests centres?
-L'objectiu principal de la xarxa de centres és que les persones majors es relacionin, facin activitats. També actuen com a centres preventius, en el sentit que aquestes persones mantenen una activitat, una relació i amb això s'eviten o retarden problemes de mobilitat o de depressions.
-Com s'hauria de plantejar, de manera integral, la problemàtica de les persones majors?
-Tenim diferents nivells d'actuació. L'atenció primària, per exemple. També hi hauria els recursos que permeten que la persona major pugui fer vida al seu entorn. La potenciació de l'atenció domiciliària és fonamental, perquè això permet que la persona no perdi els seus referents. En general, es tracta de persones que poden tenir, per exemple, una mobilitat limitada o algun altre tipus de problema, però poden estar perfectament a casa seva. Els centres de dia són una altra solució, perquè permeten que la persona vagi a dormir a casa seva i durant el dia sigui atesa a un centre, en el qual fa diferents activitats, rehabilitació, etc.
-Es recomana una atenció integral?
-El que seria important és que hi hagués unitats especialitzades en geriatria a la medicina pública. Manquen unitats de geriatria, perquè les persones majors tenen una problemàtica diferent. Com és natural que hi hagi pediatria, també hauria de ser normal que hi hagués medicina geriàtrica a la medicina pública, almenys en un centre de referència. Pens que una bona medicina geriàtrica seria aconseguir que les persones majors no siguin desarrelades. Centres de tipus social com aquest, que actuen com a prevenció, són fonamentals.
-Tendim a pensar que la persona major torna egoista, és això veritat?
-El que necessiten les persones majors és que ser escoltades. Ho volen. Pot ser que tinguin una tendència a mirar per a elles mateixes, però tenen una gran generositat. Per exemple, aquí tenim diferents tallers i un és el d'alfabetització. Hi ha mestres jubilats que, d'una manera molt generosa, ensenyen a llegir i a escriure i ho consideren una de les seves millors experiències. La gent major té experiència i pot ensenyar moltíssim, té molt per donar als joves.
-Quines activitats es fan en aquest centre?
-Des de gimnàstica a tallers d'artesania o jocs. Hi ha una cosa curiosa, moltes d'aquestes persones majors estan molt interessades per les noves tecnologies. Per exemple, internet. Al primer taller d'internet hi varen participar poques persones, però ara és un dels que més demanda tenen. Això demostra que s'interessen molt per les coses, tenen ganes d'aprendre'n de noves.
-Hi ha problemes de solitud?
-Hi ha persones majors que tenen problemes de solitud, perquè aquí no veiem casos molt extrems. Les persones que vénen aquí no solen presentar una gran problemàtica. Ara bé, és clar que hi ha persones majors amb grans problemàtiques d'integració amb problemes depressius. Aquí no estam en contacte amb aquesta realitat. Però pens que el fonamental és que la persona se senti útil i que pugui transmetre les seves experiències. La veritat és que fa alguns anys es notaven més els problemes de solitud. Ara n'hi ha, però, aquí jo no els veig tant manifests. No m'atreviria a dir que n'hi ha més que en un altre grup de població.
-S'estableixen bones relacions personals?
-En general sí, aquí es fan moltes amistats. I com que ara la societat ha evolucionat i ja no està mal vist que un home i una dona siguin amics. Es relacionen sense problemes.
-Quan les persones arriben a la jubilació, com reaccionen?
-Hi ha persones que accepten molt bé la jubilació, l'agafen amb molt d'ànim perquè pensen que podran fer coses que abans no podien fer, com sortir, viatjar, practicar les aficions. I, al contrari, n'hi ha que ho passen molt malament, i, especialment, els homes. Les dones hi reaccionen d'una altra manera, perquè continuen la seva activitat. El que hem comprovat és que la gent que va a tallers, a activitats, el setanta per cent són dones. Les dones són més dinàmiques, es cuiden més. Per exemple, al programa Universitat Oberta hi ha més dones que homes.
-I els homes com hi reaccionen normalment?
-En general, estan acostumats a fer una vida més tranquil·la, més relaxada. Passen més temps fent tertúlia, amb jocs de taula. Supòs que això canviarà, perquè la dona estarà menys a casa, es compartiran més les tasques de la llar i hi ha un canvi de mentalitat. Però la gent gran d'ara té moltes coses a dir a la societat i ho paga escoltar-la.
