L'enigmàtic somriure de Pedro José Carmona posà punt final al judici per l'anomenat «crim de Cala d'Or». El reu abandonà l'Audiència Provincial ocult davall unes ulleres de sol, esgrimint un ampli gest de satisfacció i aixecant els polzes cap als periodistes. Pocs minuts abans, el jurat el declarà culpable per unanimitat de l'assassinat de la jove eslovaca Verónica Kovalovska. En un veredicte que el president del tribunal, Juan Pedro Yllanes, qualificà de «minuciós i molt ben motivat», el jurat afirmà que Pedro discutí amb la seva al·lota al jardí. L'agredí amb diversos objectes incisos i contusos, que provocaren «una mort violenta per destrucció dels centres vitals a causa d'un xoc traumàtic».
La versió del jurat es basà en la dels investigadors de la Guàrdia Civil, que recordaren que al lloc hi havia «proves de lluita». El jurat llançava així per terra la versió de l'acusat, que sempre afirmà que l'al·lota s'havia tirat des del segon pis. Segons el veredicte, «l'autòpsia descarta la precipitació», ja que la jove no tenia més ferides que les del cap i dues a les cames. Els nou membres del jurat es mostraren bastant durs amb diverses proves de la defensa i afirmaren que no «tenien fonament». El jurat es referia a les pericials de l'expert en biomecànica i un forense. En una polèmica jornada judicial, ambdós coincidiren a assenyalar que la mort s'havia produït perquè la víctima caigué des del segon pis.
Després del veredicte de culpabilitat, les parts realitzaren la seva última intervenció. La fiscal, que abans demanava 15 anys de presó rebaixà la seva petició a 12 anys, en apreciar, el jurat, la circumstància atenuant de drogoaddicció. A més, sol·licità el pagament d'una indemnització de 60.000 euros per als familiars de la jove.
