Can Domenge, Gesa, façana marítima, Son Espases i els edificis de les Estacions són els noms que componen el mapa urbanístic de la polèmica que han marcat les relacions del PP, amb majoria absoluta a l'Ajuntament de Palma, i Unió Mallorquina, soci de govern dels conservadors en el Consell de Mallorca. Una confrontació que ha conclòs amb un total de tres recursos contenciosos administratius, dels quals un ha estat resolt a favor de Cort.

La guerra entre les dues administracions veïnes començà amb el procés d'adaptació del Pla General de Palma (PGOU) al Pla Territorial de Mallorca. La Sala de Contenciós Administratiu, en sentència de dia 21 de desembre de 2006, declarà que no veié cap tipus d'il·legalitat en el mètode escollit -silenci administratiu- pel Consistori palmesà. L'acte judicial no convencé el Consell, mentre que a Cort es fregaven les mans amb aquesta victòria.

Tanmateix, la relació entre Cirer i Munar, o millor dit, entre el tinent de batle d'Urbanisme, Javier Rodrigo de Santos, i el vicepresident del Consell de Mallorca, Miquel Àngel Nadal, ha estat sempre difícil i complexa. Especialment quan Nadal es començà a perfilar com a candidat a la batlia, la relació quedà marcada pels continus retrets, acusacions i amenaces entre ambdues parts. Ara, el candidat de centredreta nacionalista s'ha convertit en peça clau per a la governabilitat de Cort amb els seus dos regidors.

De la façana a l'interior
La modificació puntual de la façana marítima de Palma per a la inclusió del palau de congressos esdevingué un procés de profunda transformació amb el projecte de l'arquitecte Joan Busquets. Inicialment, l'edifici de Gesa desapareixia sota els edificis de luxe que Núñez & Navarro i Mapfre preveien a primera línia. Però un informe tècnic del Consell, a instàncies dels arquitectes i avalat per la UIB, aconsellà la protecció de l'edifici de la companyia electrèctica. La polèmica s'ha tancat amb un recurs contra l'acord del Consell.

D'altra banda, amb l'entrada en vigor de la Llei de capitalitat s'establia la necessitat de demanar un informe a l'Ajuntament cada vegada que es volgués protegir un bé ubicat en el municipi. Prèviament, el Consell havia incoat els expedients de catalogació dels edificis de l'antiga estació del tren d'Inca i d'un convent de Palma. Aquesta iniciativa insular fou contestada per Cort amb un tercer recurs contenciós.

Ara, Urbanisme també ha recorregut l'alineació d'un edifici de Jacint Verdaguer. És la nova fase d'una relació difícil i complexa entre PP i UM que a Cort mai no ha interessat posar-hi remei i que ara li passa factura.