El corn de peixater, una espècie vulnerable

Els entesos deien que només les closques dels corns mascles servien per fer-les sonar.

Ara, eLlibre blanc de la protecció d'espècies, publicat per la Conselleria de Medi Ambient, qualifica aquesta espècie, el nom científic de la qual és Charonia lampas lampas, de «vulnerable». Això vol dir que el seu estat de conservació a les aigües que envolten les Balears és fràgil, sense arribar al perill d'extinció.

Es desconeix quina és la població d'aquest corn, que pot arribar a fer 40 cm de llargària. El que és cert és que la població que habita en aigües de Cabrera gaudeix de bona salut.

De fet, si es compara la població balear amb la d'altres indrets -aquest corn s'estén per tota la Mediterrània i per una petita part de l'Atlàntic, entre les Illes Canàries i el golf de Biscaia-, és una de les més consolidades.

L'any 2002 Nereo, una ONG ambiental de Girona, dugué a terme un projecte de reintroducció d'aquest mol·lusc en un tram de la costa del Baix Empordà conegut com ses Negres -aquest article salat no és un error, ja que molts de topònims catalans encara el conserven-, a prop de la localitat de Begur. Els corns reintroduïts per Nereo provenien, precisament, de les Balears.

L'amenaça principal és que, a causa de la seva grandària, el corn era molt preuat com a element ornamental. En els anys seixanta, era normal que se'n venguessin a les peixataries per obtenir-ne la closca. El fet que es reprodueixin a poca profundidat, provocà que les seves poblacions minvassin molt.

«Tocar corns»
Aquest deu ser el corn amb més implicacions socials i humanes. A més de fer-lo servir per vendre el peix, antigament també el feia sonar la madona de possessió per cridar, des de la clastra, el jornalers a dinar.

Si, antigament, de nit se sentia bufar el corn ennmig de la foscor de fora vila, i al cap de poc temps un altre corn li responia i, tot seguit, se n'hi afegien d'altres era senyal que aquells «sonadors» o «bufadors» pretenien ridiculitzar, o fer-ne befa, un viudo vell d'aquella contrada que s'havia casat feia poc amb una fadrina molt més jove que ell. Per tant, l'expressió «tocar corns» -i així ho recull el diccionari Alcover Moll- s'usava en el sentit de riure's d'algú per qüestions de maridatge.

El corn rugós, que és així com s'anomena a València, també ha servit per cridar a la lluita. Fa un mes, es commemorà la batalla d'Almansa. Aquesta lluita comportà, fa tres-cents anys, la submissió de tots els valencians davant Felip V i una Nova Planta per al Regne, amb la supressió dels furs. Els qui lluitaven contra les tropes del monarca nou sonaven el corn per cridar a la rebel·lió. Hi ha qui diu: «Amb el rugit del caragol els maulets cridaven a la insurrecció a l'Horta de València. Per posseir-ne un, perderen la vida molts de valencians durant la repressió del general D'Asfeld».