D'ençà que el 1691 el pare Garau publicà La fe triunfante, el
llistat dels 15 llinatges xuetes és prou conegut a Mallorca.
Qui és que no té un amic, parent o conegut que nomgui Aguiló,
Forteza, Fuster o Miró? Si parlam de Valleriola, però, la cosa
canvia. Aquest llinatge és el penúltim en la llista que féu el
jesuïta. Actualment, a Mallorca, les persones que tenen Valleriola
com a primer llinatge es poden comptar amb els dits d'una mà. I
totes pertanyen al mateix grup familiar.
Així i tot, s'ha de dir que les seves variants peninsulars com
Valldoriola, Vallderiola i Vallduriola -de les quals deriva
Valleriola- són encara vives al Principat, als pobles de Parets,
Balanyà, Centelles i també a Barcelona.
Els Valleriola més grans són els quatre germans Valleriola Piña.
Precisament ahir, Antònia, la gran, féu vuitanta anys. Els altres
tres són Leonor, Pedro i Catalina. L'únic mascle ha tengut quatre
filles, per tant, l'extinció d'aquest cognom de Mallorca és un
fenomen imminent. D'aquí a una generació, no hi haurà ningú a
Mallorca que sigui Valleriola de primer Llinatge.
Els casos de desaparició de llinatges no són estranys. Sempre
n'hi ha hagut que han estat poc nombrosos. En són exemples els
cognoms Malferit, Perxota o Jusama, dels quals ja no hi ha cap
representant. Un altre, Gilart, està en vies de desaparició. Només
en queden uns quants representants al poble de Llucmajor.
Els Valleriola Piña pertanyen a una nissaga de xuetes que sempre
han viscut al centre de Ciutat, als voltants de la plaça del Banc
de l'Oli, i s'han dedicat a feines comercials. Han estat argenters
i propietaris de perfumeries. «Mon pare tenia la perfumeria Berlín
a Jaume II, que llavors es deia el carrer dels Bastaixos i no tenia
tanta anomenada com ara -explica Catalina, la germana petita. Li
posà aquell nom perquè li duien les substàncies d'Alemanya. Això
que et parl és de l'any quaranta!».
Si a Catalina li xerren de xuetes, no es mossega la llengua. «Ho
som, xueta! I què?», diu ella. «Basta que et conti una cosa: quan
jo era jove feia d'assistenta social a Sant Alfonso. I una setmana,
el Baleares em va fer una entrevista a la secció 'Silueta de mujer'
i varen posar el meu nom sencer al diari. Al cap d'uns dies, una
tia meva vengué a veure'm i em digué: 'Catalina! I com així has
consentit que et posassin el teu segon llinatge, Piña, damunt el
diari? Que no veus que ara tothom ho sabrà, que ets xueta? Només
amb Valleriola, com que sou tan pocs, ningú se n'hauria temut', i
jo li vaig respondre: 'Tia! Jo som tant Valleriola com Piña, i jo
no vull fer fellona ma mare!'», explica Catalina.
«Mira com és el món -diu Catalina admirada- i com ha canviat
Mallorca! L'altre dia una neboda meva i la seva filla miraven una
d'aquestes cadenes mallorquines i, amb això, feren un reportatge de
xuetes. Anomenaren tots els llinatges de la llista i la filla digué
a sa mare: 'Ma mare, o vol dir que nosaltres ho som, xuetes?'».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.