Harel: «La relació bilateral no ha de ser presonera del conlicte palestinoisraelià»

L'ambaixador d'Israel oferí una conferència al Club Ultima Hora

27/04/07 0:00

F.B. Palma.
«Les relacions entre Espanya i Israel han estat en aquests vint anys de vegades més properes i de vegades més complexes, però es donen totes les condicions perquè deixin de ser normals i es converteixin en especials», digué anit al Club Ultima Hora l'ambaixador de l'Estat hebreu a Madrid, Víctor Harel, en el curs de la seva conferència sobre els llums i les ombres de les dues dècades de relacions entre ambdós països. L'ambaixador, que es va fer càrrec de la representació diplomàtica a Espanya el 2003 i en sis setmanes la deixarà per liderar un departament al Ministeri d'Exteriors, dividí l'encara breu període de mutu reconeixement entre ambdós països en diverses etapes, «cada una d'aquestes, per bé o per malament, profundament influïdes per les evolucions del conflicte israelianopalestí».

El període actual de relacions bilaterals -«una nova primavera» segons l'ambaixador Harelcomençà el 2005, després de la mort d'Arafat, que els israelians, contràriament als europeus, consideraven «un líder que havia abraçat de nou el terrorisme, i no precisament algú al servei de la pau». En poc més d'un any de «relativa calma a la regió, que va influir directament i positivament en les nostres relacions bilaterals», Víctor Harel relatà com a plena de simbolisme i d'amistat la visita a Espanya del president israelià Katzav, l'establiment pel Govern espanyol del dia oficial de l'Holocaust com a commemoració anual i la Conferència sobre l'Antisemitisme feta a Còrdova. «Tots aquests actes contribueixen a crear una nova atmosfera en la qual les nostres relacions flueixen, els desacords es manegen amb més discreció, i abans de res es destaquen trets compartits com la democràcia, l'estabilitat i la lluita contra el terror». Harel es mostrà partidari que les relacions «no siguin ostatges del conflicte amb els palestins, sinó que floreixin partint dels seus propis mèrits, perquè potser així aconseguirem transformar-les de normals a especials».