La Guàrdia Civil afirma a l'atestat que es quedà sorprès per la «claredat mental» de Miquel Coll Carreras als seus 92 anys. No obstant això, també afirma que es mostrà difus en les seves resposts quan havia de respondre a les proves documentals que l'imputen. També afirmà que coneix Massot «com a molta altra gent». Coll Carreras demanà ser el seu propi advocat defensor. Li ho acceptaren. Coll féu una història de s'Almudaina i indicà que la sentència del Contenciós Administratiu «estableix una quantitat molt inferior al que pretenia la demanda». A la pregunta de si tenia informat per escrit el seu client, Mariano Vives, d'una proposició de proves feta pel misser de la Comunitat Autònoma, afirmà que «imagín que sí però no ho record». Interrogat sobre si reconeixia una carta i alguns documents relacionats amb el cas, sobretot en la qual demana a Mariano Vives que cerqui «el conducte» per aconseguir els seus objectius, indicà que «No ho record, probablement pel tipus de lletra, però no ho record». Aleshores el guàrdia civil li digué: «Reconeix la firma?». Massot contestà: «Deu ser la meva». El guàrdia insistí «Redactàreu la carta?». Respongué «Segurament». Respecte de si coneixia Jaume Massot, respongué: «L'he conegut, com a molta altra gent. És un home molt versat en urbanisme. Sobretot llegia els seus articles en premsa quan era secretari, crec, del Col·legi d'Aparelladors. Després, quan fou nomenat director general, crec que només vaig parlar una vegada amb ell».

Interrogat sobre si havia mantingut alguna reunió amb Massot i Vives, contestà: «Mai». La Bememèrita també li demanà si havia participat en el dictamen del Consell Consultiu referit a la urbanització de s'Almudaina. Coll respongué que «me vaig abstendre en la deliberació i en la votació, i així consta en acta». Coll acabà assegurant que no creia que el seu client, Mariano Vives, hagués influït en cap funcionari o autoritat, perquè «que jo sàpiga no té relacions polítiques». També negà que ell hagués influït en cap autoritat.