Mata de Jonc, 30 anys ensenyant en català

La llengua i l'aconfessionalitat són els trets identitaris que caracteritzen aquesta escola creada a la transició

Laura MorralPalma19/04/07 0:00

Els seus inicis no foren fàcils en una època, la transició, en què el català, maltractat per la dictadura franquista, no havia tingut temps de normalitzar el seu ús fora de l'àmbit purament familiar. Tot i les dificultats imposades, un grup de pares i mestres (el curs 75-76) descontents de l'oferta escolar que hi havia a Mallorca, decidiren crear una escola nova. Pretenien impulsar una educació diferent a la que existia, una educació que tingués en compte les necessitats dels nins i la realitat cultural i lingüística de l'illa. Així, amb aquest ideal crític, progressista i creatiu, nasqué el curs següent (1976-77), l'escola Mata de Jonc. «No va ser fàcil però ho vam aconseguir», recorda, 30 anys després, la presidenta de la Cooperativa de treballadors, Maria Antònia Ensenyat. Mata de Jonc esdevindria així la primera i única escola que feia l'ensenyament íntegrament en català. En un petit local de la plaça Santa Pagesa, el centre era gestionat, en règim assembleari pels pares dels alumnes i pels treballadors. El curs següent, els alumnes de Primària no comptaven ni amb l'espai ni amb les condicions que exigia el Ministeri d'Educació per legalitzar l'escola. Aquests, hagueren de ser traslladats a la possessió de Son Anglada.

No fou fins el curs 78-79 que el centre es traslladà a l'actual edifici, al carrer de Son Espanyolet, emplaçament que permeté fer les ampliacions necessàries a mesura que anaven augmentant el número de cursos. Els pares i treballadors, però, no aconseguiren l'autorització definitiva del MEC fins l'any 1980 i amb ella arribaren les primeres subvencions. Actualment té 345 alumnes de 3 fins a 16 anys: és un centre d'una sola línia al càrrec d'una trentena de mestres. A la classe d'infantil de P-4, anomenada l'Olla Gran, els menuts estan dividits en dos grups, explica la mestra Antònia Munar. Redueixen el grup perquè els menuts puguin iniciar-se en el món de la filosofia: «aquest horabaixa han d'expressar què els suggereix aquest tros de dibuix que no es veu complet, i a partir d'aquí s'obrirà un debat d'idees», diu la mestra. El desenllaç es resoldrà quan es destapi del tot. A P-3, Isabel Cintes controla l'aula Es Castellet, on una vintena de nins hi fan activitats distintes. «Cadascú havia de triar una feina i desenvolupar-la», diu. Es tracta d'estimular els seus sentits i la seva part més creativa. A la mateixa hora, el grup La Gavina, format per nins amb necessitats educatives especials, aprenen a l'aire lliure a cultivar un hort ecològic de la mà d'en Tòfol i la Ció, els dos professors.

I és que la línia pedagògica del centre, segons destaca la directora del centre, Maria Pisà, es fonamenta en el desenvolupament integral de l'individu, l'esperit crític envers la realitat, la sistematització científica, l'aprenentatge de disciplines i la participació dels pares. A tot això, Ensenyat afegeix que els trets d'identitat són: la llengua, l'aconfessionalitat, el pluralisme, la integració i el medi, tan natural, social com cultural. Enguany celebren el trentè aniversari. Tres dècades que posen de relleu la força i l'empenta que tingueren uns pares i uns mestres per emprendre un projecte. Una gran força, igual que la que té una mata de jonc, impossible d'arrencar sencera.