La Sala Segona del Tribunal Suprem ha descartat que es cometés cap delicte en els fets ocorreguts el 13 d'agost de 2005 a la Costa dels Pins, en el municipi de Son Servera. Aquell dia, representants d'ERC, PSM, EU-EV, el Lobby per la Independència i Gadma es concentraren per protestar contra l'ocupació privada del domini públic per part de la piscina de l'editor Pedro J. Ramírez, el que va ser interpretat per aquest com un «assalt» al seu domicili. Aquesta causa havia estat remesa al Suprem pel jutjat d'instrucció número 4 de Manacor per la condició d'aforat de Joan Puig, diputat en el Congrés per Esquerra Republicana, que participà en la concentració i que havia estat denunciat amb la resta de participants per Ramírez i membres del seu servei de segurerat. Se'ls acusà dels presumptes delictes de violació de domicili, coaccions, manifestació il·legal, lesions i amenaces.
L'Alt Tribunal li retorna ara la causa «no sent els fets constitius de cap delicte, i tan sols integrants de la possible falta d'amenaces», instant al jutjat de Manacor a la realització de «l'oportú judici de faltes». El magistrat instructor de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Joaquín Giménez, explica en el seu acte que la concentració duta a terme a la Costa dels Pins el dia dels fets «tenia una finalitat exclusivament reinvindicativa del caràcter públic del terreny» on es troba la piscina. No obstant això, recorda que aleshores l'ús public de la zona «estava suspès temporalment per l'autoritat administrativa competent», i que l'acció dels concentrants d'ocupar la piscina, el solàrium i les escales que els donen accés «cal convenir que suposà una inquietud i tensió per als querellants que es trobaven en el xalet que no tenen perquè patir de manera gratuïta».
«Admetent la legitimitat d'accions de protesta i de reivindicació efectuada per persones i col·lectius», exposa el magistrat, «aquestes s'han de mantenir 'extramurs' de l'atac a béns privatius de naturalesa personal», considerant que «existeix un ample camp de sensibilització ciutadana i legítima protesta». Per concloure el seu raonament i deixar clara la inexistència de delicte en uns fets «apreciables clarament en el vídeo de seguretat», el magistrat convé que l'acció «de cap manera revestí la intensitat exigible per a la figura del delicte».
