muy nuboso
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
17°

«Molts pares s'entravessen el bocí en saber que la filla és lesbiana!»

Marisa Ardila, d'Arco Iris, anuncia la dissolució de l'associació

Després de quasi deu anys de feina ininterrompuda, l'associació de lesbianes de les Illes Balears, Arco Iris, es dissol. La seva presidenta, Marisa Ardila, conclou un període de treball en favor de la visibilitat social de les «altres sexualitats». Malgrat que el govern de Zapatero hagi impulsat algunes reformes socials en favor del drets del col·lectiu LGTB -que és així com s'anomenen lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals-, la fins ara presidenta d'Arco Iris és del parer que queda molta tasca a fer en favor del seu reconeixement social. Demà a les 20:00 hores tindrà lloc, com a acte de comiat, al Teatre Municipal Xesc Forteza l'obra «Ser o no ser... visible». Un monòleg de l'actriu Cristina Castillo sobre com els pares afronten l'homosexualitat de les seves filles.

-Per què heu decidit plegar? Trobau que els objectius socials ja estan assolits?
-El que ha passat és que jo m'he cansada d'estirar sempre el carro! No pens que els objectius en favor del reconeixement dels drets de les lesbianes estiguin assolits, ni molt manco. El que passa, però, és que les sòcies volien que jo, si o no si, seguís al capdavant d'Arco Iris i jo he de menester temps per a mi.

-Com valorau les mesures del govern de Zapatero?
-És evident que legalitzar la unió de dues persones del mateix sexe fou una gran fita social, com el canvi de nom al DNI de les persones transsexuals. Tot i això, les associacions de gais i lesbianes d'arreu de l'Estat encara tenen molta feina a fer. Potser que algunes mesures legals estiguin aconseguides, però les lesbianes encara no són del tot visibles en la societat. La mentalitat de les persones no canvia d'un dia per l'altre i en aquest món l'homofòbia encara persisteix.

-A Arco Iris, hi devien recórrer dones grans i al·lotes que just descobrien la seva sexualitat. De quina manera vivien el fet de ser lesbianes?
-Cada persona el viu d'una manera diferent i està condicionada per l'entorn social en què ha crescut. Algunes dones casades de mitjana edat venien a la nostra associó. Malgrat ser lesbianes, moltes d'elles no havien tingut mai una experiència sexual o afectiva amb altres dones. I per ventura, per a elles no era el seu objectiu, això. Venien, parlaven, ens explicaven la seva situació i, baldament elles no canviassin res de les seves vides, se sentien molt millor pel simple fet d'haver posat experiències en comú. En altres casos, eren al·lotes que just havien fet els devuit anys que ens venien a veure. Algunes arribaven plorant i sortien fent unes bones rialles. En arribar a ca seva el primer que feien era dir als seus pares que eren lesbianes. Record el cas d'un pare d'una jove em telefonà i em digué: 'Escolta Marisa! No vull que la meva filla torni a la vostra associació. Vosaltres estau malaltes i, amb això que feis, l'emmalaltireu, a ella!'. I jo li vaig dir: 'Escolta: jo, la teva filla, no l'he anada a cercar. Ella és major d'edat i va allà on vol. Ja sap el que li agrada i el que no!'. A molts de pares, se'ls entravessa el bocí quan la filla els diu que és lesbiana.

-Els estudis demostren que, de cada cop més joves, els homosexuals fan saber al seu entorn que ho són. Com viuen això els homosexuals més grans que mai no han fet pública la seva condició?
-Cadascú fa el que pot o el que li convé. És cert que els adolescents homosexuals són de cada vegada més visibles i volen viure la seva sexualitat de manera lliure. Els majors que no ho han fet saber, jo no et puc dir com ho viuen perquè no ho sé. El que sí que et puc dir és que un dia, quan tenia vint anys i vivia a París, em vaig mirar al mirall i em vaig dir: 'Marisa, a tu, t'agraden les dones! Doncs viu com una lesbiana!'.

-Pensau que els mallorquins encara són homòfobs?
-Mallorca és petita i tothom es coneix i per això hi ha gent que té por de dir que és homosexual. Jo no culp ningú. Les persones homòfobes són les primeres víctimes de l'homofòbia, ja que elles han estat educades en la creença que només hi ha una sexualitat vàlida.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.